L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) es va aixecar en armes i es va donar a conèixer al món l’1 de gener de 1994. No obstant això, abans d’aquesta data, va estar 10 anys organitzant-se clandestinament a la Selva Lacandona, a los Altos i al nord de Chiapas.
Explica el Subcomandante Marcos que el primer grup d'insurgents que va arribar a la Selva estava format per sis persones (cinc homes i una dona). Tres eren mestisses i les altres tres, indígenes. Durant diversos mesos, es van estar preparant per aquest moment: penetrar a la selva. Després de diverses hores de camí, es van aturar, van explorar els voltants i van muntar un campament, el primer de molts altres que vindrien en anys posteriors, tot i que, en aquell moment, potser ni s’ho imaginaven. Era el 17 de novembre de 1983.
Avui, celebrar l’aniversari de l’EZLN cada 17 de novembre ja és un costum. Les bases de suport de l’exèrcit zapatista ho fan, igual que diversos col·lectius de Mèxic i d’altres països, organitzant festes i conferències, presentant documentals, fotografies, concerts o xerrades per comentar la història del moviment zapatista: com ha influït en els moviments socials actuals i quina importància té per a les lluites de resistència, entre molts altres temes relatius a l’EZ després de 1983, però sobretot a partir de l’aixecament de 1994 .
No obstant això, hi ha un aspecte que poques vegades es tracta en l’aniversari de l'EZ. Ens referim a l’antecedent, al grup d’homes i dones que van ser la llavor del que avui es coneix com l'Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional. Aquesta llavor va ser un grup de combatents anomenat Forces d’Alliberament Nacional (Fuerzas de Liberación Nacional, FLN) .
La seva història es remunta a 1969, quan es va fundar l'organització, a càrrec de César Germán Yáñez Muñoz (el seu nom de lluita era Pedro o Manuel). El 1974, les FLN van ser atacades pel govern i diversos dels seus integrants van ser assassinats i/o van desaparèixer. Tanmateix, els supervivents es van reorganitzar per donar llum, temps després, a aquest grup d'insurgents que el 1983 se’n va anar a la Selva Lacandona per fundar l’EZLN.
És impossible resumir aquí la història de les FLN i el valor de les seves combatents, assassinades o desaparegudes pel govern en el compliment del seu deure (Salvador, Alfredo, María Luísa, Gonzalo, Manolo, Soledad, Múrcia, Aurora, Gabriel, Ruth, Mario, Ismael, Héctor, Tomás, Alfonso, Ricardo...). La memòria d’algunes d’aquestes activistes –especialment les dones– ha estat llargament silenciada. És el cas de Dení Prieto Stock, integrant de les FLN, amb nom de lluita María Luísa, assassinada el 14 de febrer de 1974 a la casa de seguridad de Nepantla, a l’edat de 19 anys. Com ella, hi va haver diverses dones que van formar part de les FLN i que són l’antecedent de la participació femenina a l’EZLN.
Val la pena destacar algunes característiques que van diferenciar aquesta organització de diversos grups armats dels seixanta i setanta, i que, al seu torn, heretaria l’EZLN. Un 17 de novembre, però de 2006, el Subcomandante Marcos les va comentar de la manera següent:
“Ni els segrestos ni els assalts van ser la font dels seus recursos. En canvi, van sustentar la seva economia i mida al treball polític entre la població explotada, desposseïda, menyspreada, reprimida”.
“Ni les accions espectaculars ni els cops de mà van marcar el seu caminar. En canvi, van alimentar el que van anomenar «acumulació de forces en silenci»”.
“No enganyar, sinó parlar amb la veritat sobre camins i dificultats. No el culte a la mort, aliena o pròpia, sinó la lluita per la vida, però per una vida millor per a qui només coneix la supervivència adolorida del que no té”.
“No calcar manuals i importar teories, anàlisis i experiències estrangeres i estranyes, sinó enriquir les ciències i les arts de la lluita amb la història de Mèxic i l’anàlisi de la nostra realitat concreta”.
“No imposar, ni amb armes ni amb arguments, la idea pròpia, sinó escoltar, aprendre, créixer. No seguir el calendari de dalt, sinó anar construint el calendari de sota. No deixar-se imposar conjuntures alienes, sinó treballar per tenir la possibilitat de crear les pròpies, a baix i a l’esquerra”.
Aquests principis es van combinar, a més, amb el pensament dels pobles indígenes de Chiapas, la qual cosa donaria lloc a una de les organitzacions de resistència més importants a Mèxic, l’EZLN, que compleix 30 anys d’existència.
Per acostar-se a la història de les FLN, es pot consultar el llibre d’Adela Cedillo, El suspiro del silencio. De la reconstrucción de las Fuerzas de Liberación Nacional a la fundación del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (1974-1983) o veure el documental La Insurrección de la Memoria, produït per Música, Arte y Vídeo (MAV), disponible a Internet.
