“Per als metges que m'atenen sóc la noia de la pilota de goma”
“La conselleria d'Interiorcontinua mantenint que no van disparar, i a mi encara no m'han reconegut com a víctima”
Avui, de vuit a nou del vespre, es farà una concentració a passeig de Gràcia amb Casp, on just fa un any Ester Quintana va rebre un impacte que va destrossar-li l'ull esquerre i el maxil·lar. No estarà sola. Hi seran alguns dels vuit ferits per pilotes de goma disparades per la policia a Catalunya. També els amics d'Ojo Con Tu Ojo, entitat creada per donar-li suport i que ha fet originals campanyes per eradicar aquesta arma. Quintana convida tothom a participar-hi de “manera pacífica i respectuosa”. Els companys de l'empresari Juan Andrés Benítez, mort després de ser reduït pels Mossos, hi pujaran des del Raval.
Al final, el Parlament va acordar retirar les pilotes de goma als antiavalots dels Mossos. Ser l'última víctima era el seu objectiu. N'està satisfeta?
Si no disparen cap pilota de goma més, d'aquí a sis mesos estaré satisfeta. M'agradaria que la prohibició fos immediata. No vull que ningú més pateixi el que hem patit jo i altres víctimes. És una petita victòria, però no podem estar gaire contents perquè diuen que les canviaran per un altre tipus de projectils, els viscolàstics. Que disparin a la gent per dissoldre una manifestació no ho trobo correcte. Espero que l'acord es compleixi perquè la comissió de Seguretat al Parlament ha treballat de valent, perquè es puguin canviar normes i que la gent ho sàpiga.
N'hi ha que insisteixen que els Mossos d'Esquadra necessiten eines contra els violents.
Jo no sóc violenta. Per què m'ha passat això a mi? Per què? Per què en una celebració de futbol acaben havent-hi persones ferides quan hi ha aldarulls? Crec que la policia hauria de ser suficientment professional per combatre aquestes situacions sense usar aquestes armes.
El Parlament també ha acordat que la Generalitat ha d'indemnitzar les víctimes de pilotes de goma i de manera retroactiva.
A mi encara no m'han reconegut que he estat víctima d'una pilota de goma, perquè la conselleria d'Interior manté que no es van disparar bales de goma el 14-N. Si no m'ho acaben reconeixent, com puc demanar una indemnització? Tot i això, la mesura està molt bé, però haurem de llegir-ne la lletra petita.
Avui fa un any exacte que va rebre l'impacte que va rebentar-li l'ull esquerre. Què li ha suposat?
El primer de tot és la visió. Tinc mitja capacitat de visió, he perdut profunditat, he perdut la capacitat de calcular les distàncies, de veure en tres dimensions. A més de perdre l'ull, l'impacte també em va trencar el maxil·lar i el pòmul. Ja m'han fet quatre operacions, i ara estic en llista d'espera per a una cinquena i no sé si serà l'última. Quan em van posar unes plaques de titani per substituir el terra de l'òrbita, que es va esmicolar, van trobar que la lesió que tenia era més profunda i extensa del que pensaven en un principi. Després, tens altres inconvenients: psicològics i estètics. Sento el mateix però no ho expresso igual. Tu no em veus com era abans, ni jo puc mirar-te com ho podia fer abans. Mai no serà igual que abans. He d'afrontar la vida amb una discapacitat que no tenia, i ho hauré de viure tota la meva vida.
Ha hagut de tornar a viure amb els seus pares. Què li diuen?
Per a la meva família i els amics ha estat molt colpidor. Els meus pares ho han passat molt malament. I encara ho estem passant amb el procés mèdic, i hem d'acabar el procés penal. Ho poso tot de la meva part perquè ells no pateixin, per estar animada i que ells també ho estiguin.
Després de tot aquest temps, l'administració li ha ofert ajuda real: sanitària, psicològica...?
No. No m'han ofert cap ajuda que no sigui la que jo puc tenir, com qualsevol altre ciutadà que ha tingut un accident i que atenen a l'hospital. M'atenen a l'hospital Vall d'Hebron perquè la meva doctora es va moure i molt perquè a l'hospital de Sant Pau, que em tocava, no tenien aquesta especialització. Vaig haver d'esperar quatre mesos perquè em fessin la primera operació... Per als metges sóc la noia de la pilota de goma.
De la ciutadania sí que ha tingut mostres de suport.
Sense la ciutadania no s'hauria aconseguit tot això. Persones famoses es van afegir a la campanya d'Ojo Con Tu Ojo i es van fer fotos amb un pegat a l'ull, però també vaig rebre fotos de famílies senceres, des del petit de la casa fins a l'àvia.M'han donat molts ànims. Em coneixen pel carrer... Un conductor d'autobús no em va dir res en tot el trajecte i quan vaig baixar, també va baixar i em va donar el seu suport. A voltes m'assenyalen i diuen “és la noia de la pilota de goma” o “la noia que surt a la tele”, o veus que parlen de tu d'amagat. Sóc més pública del que m'agradaria.
A banda dels acords parlamentaris, queda la via penal. I tot indica que dos mossos aniran a judici per la seva mutilació.
Així ho espero perquè es pugui aclarir i que no quedi com ara, que diuen que el 14 de novembre passat no va succeir res. Desitjo que hi hagi judici perquè vull que s'aclareixi per què m'han trencat mitja cara i, com que és un problema, que es canviï aquest funcionament de la policia perquè no li passi a ningú més. Espero que el jutge enviï el cas a judici. Per això hem posat una querella, que val molts diners, i jo ara no en tinc. Fa dos anys que estic de baixa i no tinc cap paga. Sort en tinc dels meus pares, tot i que estan jubilats, i de les campanyes d'Ojo Con Tu Ojo perquè cap persona sigui ferida i per recollir aportacions econòmiques
Ha tornat a passar per aquella cruïlla fatídica de passeig de Gràcia amb Casp?
Sí. He tornat a passar per allà perquè no ho volia recordar com un malson. Vaig anar-hi amb en Lluís, que era amb mi quan em va passar. Vam fer-hi una mena de reconstrucció per tornar-ho a viure i enfrontar-nos-hi junts. Vaig tenir molts malsons dies després de l'impacte amb les operacions, sentint les mentides d'Interior... m'ha comportat un malestar físic i personal. Per això rebo tractament psicològic, a més del suport dels pares i els amics. No volia, d'aquí a un o dos anys, tornar a passar pel passeig de Gràcia i reviure-ho tot, per això hi vaig tornar ràpidament. M'agrada afrontar els problemes de cara i no fer-hi voltes. Això ho intento fer amb la meva vida. Amb l'impacte del projectil que m'ha trencat mitja cara he de fer el mateix. He de solucionar-ho. El primer que em venia al cap era preguntar-me i repreguntar-me: per què a mi? No perquè li toqués a una altra persona. Ens vam quedar al passeig de Gràcia perquè sentíem trets a la Via Laietana i crèiem que érem en una zona segura, i tornàvem a casa...
Està dolguda?
Sí, però no em vull autocompadir ni autoflagel·lar. M'ha passat i ara ja no ho puc canviar i ho he de superar com sigui. He treballat molt la ràbia, la ira, la desesperació, el poder parlar als mitjans i intentar mostrar-me imparcial en la meva compareixença al Parlament i no pas enrabiada. Ara, és dur veure les imatges per la televisió, jo ferida, mossos disparant, i que facin tertúlia sobre mi, sobretot per als meus pares.
I el futur?
Estic tan capficada en el present que no penso en el futur. Anem fent pas a pas. Vull reprendre els projectes de futur que tenia abans d'aquell 14 de novembre. Espero poder-los realitzar, com ara uns estudis universitaris.
