Recapitulem: 1. És una evidència acceptada gairebè per tothom que una part important de la gent que viu de forma estable a Catalunya creu que la Independècia seria una bona opció. Sembla que som majoria, els que així pensem, però no n’estarem segurs fins que no fem el referèndum d’autodeterminació. 2. Al parlament de Catalunya hi ha una majoria demostrada favorable a fer aquesta consulta l’any que ve, el 2014. 3. Tots els referèndums que s'han fet fins ara (el darrer el de l'Estaut, recordem-ho) han tingut només dues respostes possibles. En aquest cas no podrà ser d'una altra manera i caldrà votar sí o no a la independència. En tot cas, si guanya el no, podrem seguir discutint i negociant les condicions de la pertinència al Regne d’Espanya. 4. Des de l’Estat i des dels dos grans partits espanyols no hi ha hagut ni un sol gest o paraula que faci pensar que aquesta consulta es podrà realitzar de forma acordada amb el govern central. 5. La constitució espanyola, en el seu article 155 i en el 8è, preveu mesures de força per impedir la secessió d’una part del territori, fins i tot en el cas que aquesta secessió es faci mitjançant un procés nítidament democràtic. 6. Alguns polítics espanyols (l’alcalde de Saragossa o el ministre d'afers exteriors) ja han advertit que tenen instruments per aturar el procés independentista i que no dubtaran a fer-los servir. 7. Des de la majoria de mitjans de comunicació espanyols es predisposa l’opinió pública en contra d’aquest procés utilitzant sovint desqualificacions inacceptables, com les reiterades comparacions amb el nacionalsocialisme. 8. La capacitat de mobilització de l’independentisme i la força d’aquest moviment fan pensar que no hi ha marxa enrera possible i que difícilment s’acceptaria una renúncia del govern de la Generalitat a la convocatòria del referèndum.
Conclusions: El conflicte està servit. Lluny de ser un camí de roses, el procés es tensionarà i l’estat utilitzarà la força per mirar d’aturar-lo, enviant a la Guàrdia civil a retirar urnes, inhabilitant el govern de la Generalitat o clausurant el parlament. Serà aleshores quan caldrà mantenir viu el procés i respondre a la coacció fent ús de la nostra millor arma, la mobilització popular. Caldrà tancar-se en ajuntaments i institucions, sortir massivament al carrer i practicar la desobediència civil allà on calgui. Arribats a aquest punt, l’estat tindrà la temptació d’utilitzar l’instrument que tradicionalment a fet servir per solventar situacions com aquest: la violència, la repressió. I aquí és on ens caldran observadors internacionals capaços de dissuadir a l’estat de cometre determinats crims que de seguida es coneixerien arreu del món. La bona notícia és que aquest observadors internacionals ja són entre nosaltres! N’hi ha milers, desenes de milers, de fet, es diuen turistes i van equipats amb aparells molt sofisticats capaços de gravar imatges i so i d’enviar-ho, en temps real, a qualsevol punt del planeta.
