Els homes de negre del Fons Monetari Internacional (FMI) han arribat altre cop a l'estat espanyol per avaluar el programa de rescat a la banca. Cinc anys després de la fallida de Lehman Brothers i l'inici de la crisi financera, per molta gent continuar a la Unió Europea representa un seriós perjudici pels ciutadans arran de les múltiples reformes i paquets de retallades que han aplicat els governs dels estats per complir amb els organismes comunitaris i internacionals.
Però és tan fàcil sortir de la UE? Quins serien els costos? La prestigiosa economista i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa Miren Etxezarreta i el diputat de la CUP Quim Arrufat en van parlar en una conferència que van pronunciar conjuntament a Banyoles el passat 5 de setembre.
Etxezarreta: "No menysvalorem el que significa dir que hem de sortir de la UE"
Etxezarreta coneix molt bé els retrocessos que han patit els ciutadans de l'estat espanyol i el preu que han hagut de pagar per ser a la UE, però creu que seria encara pitjor sortir-ne.
"Jo estava totalment en contra que entréssim, però sortir no és el mateix", assegura. Segons ella, sortir de la Unió Europa no seria gens fàcil, seria "un tsunami de gran envergadura" i la comunitat internacional no ho permetria.
"En una economia tan internacionalitzada com la que hi ha ara què faria l'estat espanyol sol? I una Catalunya sola? Jo estic a favor que com a projecte no s'hagi d'estar a la UE, però no menysvalorem el que significa dir que hem de sortir", explica. Per Etxezarreta, Catalunya no es pot escapar de la tendència que s'està vivint a l'estat espanyol, on els grans capitals guanyen molt i els petits s'enfonsen, generant un alt percentatge d'atur que a l'Estat ja passa del 26%.
"Estem tan lluny de poder aproximar-nos a tenir el poder de debatre si sortir de la UE que realment no val la pena perdre el temps discutint si hem de sortir d'Europa o de l'euro", reflexiona.
Arrufat: "Dins la UE no serà possible construir societats justes"
Arrufat, en canvi, té clar que continuar a la UE no no té cap avantatge. "Dins la UE segur que no serà possible construir societats justes, això ja ho sabem", sentencia. Admet que es desconeix quin seria el preu de sortir-ne, però "d'entrada el que hem de fer és posar dins l'agenda política que aquest no és un espai de llibertat política ni econòmica".
Arrufat es mostra conscient de les dificultats d'obrir aquest debat a una societat que des de sempre ha estat molt europeista, però creu que cal advertir les classes populars del que representa "de negatiu" estar a la UE ja que és un projecte només pel "capital, la guerra i els estats". Per això defensa que "cal que comencem a qüestionar la validesa de la UE com a únic escenari possible per a viure i construir societat".
L'independentista, gran coneixedor de la realitat europea per la seva etapa com a Cap d'àrea de relacions internacionals i cooperació al CIEMEN, insisteix que els treballadors catalans tenen dues coses que els fan més pobres cada dia: l'estat espanyol i els mercats financers. "Darrere de tots dos l'estructura que realment té poder no és ni l'estat ni els mercats, és la UE. La Unió no és cap espai de democràcia, sempre farà cas el que els diguin els estats membres i el capital financer", assevera.
Arrufat es mostra convençut que si en una Catalunya independent s'obrís el debat "no sortiria exactament el país que el neoliberalisme voldria que sortís" i per això advoca per alertar del perill que "sigui la UE qui acabi condicionant com serà el nostre país".
La UE: un espai de mutilació de drets
"Des del principi de la seva història la UE no ha estat res més que un projecte del capital per resoldre les necessitats del gran capital europeu", relata l'economista basca, que subratlla també que el BCE no pot ajudar ni els estats ni l'FMI, sinó només la banca privada, que és qui presta els diners a l'estat elevant els tipus d'interès, generant un endeutament difícilment suportable.
Així mateix, remarca que no hi ha cap ajut europeu que no sigui per salvar el sistema financer, però per a optar a aquests ajuts els estats han d'emprendre una transformació molt dura de l'economia a través de retallades i reformes. Per contra, no destinen cap ajut a incentivar el creixement i tot plegat només provoca més i més atur. "Volen una gran zona franca on els treballadors treballin per res i amb molt poques possibilitats d'ocupació", rebla.
De la seva banda, Arrufat assegura que a la UE mai s'han fet polítiques socials i afirma que sempre ha anat en contra dels governs que han deixat d'obeir el capital financer o de les nacions sense estat que han intentat accedir al dret a l'autodeterminació. "No hi ha cap poble a la UE que hagi reivindicat el dret a l'autodeterminació i que hagi tingut l'empara de la UE", sentencia, i en aquest sentit afirma que la unió "no és un espai favorable als drets polítics dels pobles ni a qualsevol transformació social i econòmica que posi en perill la doctrina del capital financer".
I ho exemplifica així: "Els va importar una merda que més de la meitat de la població de Grècia es quedés en la més absoluta misèria i que tardi 20 o 30 anys de penúries a recuperar-se perquè té un deute absolutament impagable. I és un estat membre de la UE a qui la UE va canviar el govern a cop de decret".
Construcció d'alternatives dins del capitalisme
Etxezarreta i Arrufat coincideixen a destacar la necessitat d'anar teixint alternatives des de la base. Miren Etxezarreta creu que com que "estem en el capitalisme i no en podem sortir" cal anar fent més planer el camí cap a un llarg canvi de model social i econòmic. Segons ella, "l'única forma de poder lluitar amb els grans és reforçant la nostra capacitat des de baix" a base d'experiències alternatives.
Només això, diu, "ens pot portar a avançar cap a una societat diferent". "Tal com estem ara per mi la preocupació prioritària és com aprenem a participar en el procés d'anar transformant la societat dia a dia" a base de "petits esforços d'organització col·lectiva" per poder avançar cap a una societat alternativa, explica.
De la seva banda, Arrufat, que també reconeix que "no podem sortir del capitalisme" ara per ara, proposa tres vies: la construcció d'alternatives econòmiques perquè retallen part del mercat de les grans companyies i permeten enfortir el teixit social i crític en el camp econòmic; la mobilització enfront dels atacs contra els serveis bàsics, la privatització, la limitació dels drets democràtics, i la presència en els espais institucionals, de poder i de decisió.
Tot això, segons Arrufat, permetrà reforçar les alternatives econòmiques i "donar veu a un discurs que molts ja creien mort perquè creien guanyada la pau social".
