Cal agrair-los la sinceritat, ni que siga conseqüència del trasbals de les pubertals hormones polítiques. Si primer ha estat la pollada masculina la que ha estat descoberta en desacomplexada actitud feixista, sembla ser que la Sección Femenina també ha perdut la pudícia i comença a exhibir-se amb la simbologia del vell franquisme criminal i corrupte. Així, a Canals, una jove regidora del PP posa convençuda i orgullosa amb la bandera del pardalot franquista.
Que els cadells del PP vulguen rugir i arrapar com ho feien els seus primigenis antecessors és comprensible: El fill de la cabra, sempre ha d'esser cabrit. De més a més, la seua és una ideologia totalitària, cabdillista, d'ordeno y mando: viril, doncs. O siga, molta verga, molts collons i poca substància gris. Sorprèn, per això, l'alegria amb què la jove canalina, com tantes que n'hi deuen haver arreu de l'España Eterna (¡Ancha és Castilla!), pose amb sentit desvaniment amb la bandera d'una ideologia que les considera ben bé una submissa minyona de l'home. Tanmateix, prou que ho sabem, siguen dones fetes o hòmens quallats, els totalitarismes, com afirmava Huxley, es mantenen en la mesura que no els sostenen persones amb criteri raonat i lliure, sinó esclaus que estimen la seua esclavitud.
No sé si la jove Sección Femenina del PP que gaudeix retratant-se amb la simbologia franquista coneix, ni que siga de raspada, la ideologia que tan convençudament abraça. En qualsevol cas, tot i saber que serà, sens dubte, llavar-li el cap a un tinyós, per si fóra encara possible rescatar alguna persona de la torbació feixista, aporte tot seguit documentació gràfica sobre el paper de la dona en la societat franquista, o neofranquista del PP, que no debades en aquell femer és on s'han alimentat aquests cucarros.
