Els Llops de la Banca fent de pastors de les pensions públiques.

Els “experts” nomenats pel govern espanyol, gairebé tots a sou de la banca i de les empreses asseguradores, ja han dictaminat el que s'ha de fer amb el sistema públic de pensions.

El primer a destacar d'aquest procés és la tria dels “experts”. Que gairebé tots els “savis” siguin professionals a sou d'aquells que sortirien guanyant amb la privatització del sistema públic de pensions és un despropòsit en si mateix. Però ja comencem a estar acostumats. El PP fa això però també CIU ha posat al capdavant de la conselleria de Sanitat a Boi Ruiz, ex-dirigent de la patronal de la sanitat privada. Llops convertits en pastors.

La segona cosa a destacar és que ni entre ells s'han posat d'acord. Un ha votat en contra de l'informe (denunciant, a més, pressions del Govern) i tres (inclòs el que ha votat en contra) han formulat vots particulars.

La tercera cosa a destacar és que l'únic representant podríem dir “social”, de CCOO, ha votat a favor de l'informe, malgrat que és un dels que ha fet un vot particular. Argumenta que ha votat a favor per dos motius principals: perquè es preveu que la Seguretat Social ha de buscar noves fonts d'ingressos a més de les cotitzacions i que el pes de la reforma de les pensions l'ha de tenir el poder legislatiu seguint criteris polítics.

Respecte al procés, em sembla una excusa per intentar legitimar tècnicament unes decisions polítiques preses prèviament, que tenen l'objectiu de rebaixar les pensions públiques fins a convertir-les en poc més que de subsistència alhora que es promocionen els plans privats de pensions on la banca i les asseguradores poden fer un negoci rodó.

Respecte a la tria d'experts, em sembla que s'han posat els llops a fer de pastors.

Respecte al posicionament a favor del representant de CCOO em sembla una baixada més de pantalons d'aquesta organització sindical. És cert que les filtracions de les primeres versions de l'informe auguraven un informe més dur que el definitiu, però no és menys cert que votar en contra no hagués alterat el resultat i votar a favor emetent un vot particular és una cosa estranya, una mena de sí crític que més que mostrar la discrepància respecte al to privatitzador de l'informe el legitima. Una vegada més, es demostra que CCOO i UGT formen part del sistema, formen part del problema. No defensen els treballadors, sinó el seu negoci.

També és cert que l'informe preveu que es cerquin noves fonts de finançament per tal d'augmentar els ingressos i que, com no podria ser d'altra manera, estableix que en darrer terme serà el poder legislatiu qui realitzarà la reforma seguint criteris polítics.

La recerca de fonts de finançament complementàries a les cotitzacions socials és, al meu parer, l'única cosa positiva de l'informe, des del punt de vista de defensa d'un sistema públic, que pot quedar en no res per ser només una menció enmig de previsions i recomanacions que semblen pensades per carregar-se el sistema públic de pensions amb l'excusa de l'insostenibilitat del sistema per la pressió demogràfica i l'augment de l'esperança de vida.

Que la pensió inicial depengui de l'esperança de vida que hi hagi en aquell moment és encalçar un criteri propi d'un sistema de capitalització (el que fan servir els plans de pensions privats) en un sistema públic contributiu però de repartiment.

De fet, aquests dies he sentit als mitjans de comunicació gent “experta” (quants experts que hi ha quan el que es vol és carregar-se alguna cosa) que ha dit que el que s'hauria de fer és directament aplicar un sistema de capitalització pur i dur per a les pensions públiques. És a dir que el que cobrin els pensionistes sigui les aportacions fetes durant tota la seva vida laboral dividides en el temps que viurà des que accedeixi a la pensió en funció de l'esperança de vida. Posaré un exemple per a que s'entengui perquè dic que això és una rebaixa brutal de les pensions:

Anem a suposar que un treballador te una base de cotització de 2.000€ mensuals de mitjana (és per fer un exemple simple) i que la seva vida laboral ha durat 37 anys fins que es jubila als 67. Tenint en compte que la quota mensual a la seguretat social és aproximadament un 38% de la base de cotització, per aquest treballador es cotitzen 760€ mensuals. És a dir que al llarg de la seva vida laboral haurà cotitzat 337.440€. No tot aquest import s'hauria de destinar a la pensió de jubilació, perquè amb les cotitzacions socials es cobreixen diferents contingències; no només la jubilació, sinó també la pensió d'incapacitat permanent, la prestació per baixa laboral, els accidents de treball, la prestació de desocupació i la formació professional, etc.. Però anem a pensar que destinem tot a la pensió de jubilació. Si l'esperança de vida actual s'apropa als 87 anys i el nostre treballador es jubila als 67 anys li quedaria una pensió mensual de 1205€ per catorze pagues. Això dedicant tot el que cotitza durant la seva  vida laboral, sense tenir en compte el que s'hagi "gastat" el temps que pugui haver estat a l'atur o de baixa.

I s'ha de tenir en compte que el treballador de l'exemple te una base de cotització mensual de 2000€ i una vida laboral de 37 anys. Ja ho voldrien molts i moltes de les nostres joves, oi? Cap aquí és cap a on volen anar?

I quines alternatives hi ha? 

Algunes que se m'acudeixen sense fer un anàlisi a fons:

- Que una part dels impostos financïin la Seguretat Social.
- Que es fomenti una política econòmico-laboral que generi feines amb alt valor afegit i salaris en conseqüència que aportin cotitzacions elevades.
- Destinar les aportacions als plans de pensions privats al fons públic de la Seguretat Social.
- No rebaixar les cotitzacions socials. 

En resum, posar èmfasi en l'augment dels ingresos i no en la davallada de la despesa en Seguretat Social, amb l'objectiu (fins i tot establert a la Contitució Espanyola) de garantir un sistema públic de pensions suficients. 

Sense fer cap plantejament radical una s'inclou de refiló fins i tot a l'informe: vies complementàries de finançament de la Seguretat Social. És a dir destinar una part dels impostos a les pensions perquè considerem que el fet de tenir un sistema públic de pensions digne és una prioritat política.

Política econòmica i laboral contrària a la que s'està portant a terme. El repte demogràfic hi és per la naturalesa de repartiment del sistema. Si les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions actuals i hi han molts pensionistes i pocs treballadors doncs és un problema, cert. Però més que el nombre de persones a cobrar o a cotitzar s'hauria de posar l'èmfasi en els ingressos i les despeses en general. 

Al marge de l'esmentat en el paràgraf anterior cal tenir en compte l'import de les cotitzacions que es fan a la Seguretat Social.

Tornem a l'exemple d'abans. El “nostre treballador” cotitzava 760€ mensuals. La pensió mitjana de jubilació ara mateix és d'uns 975€. És a dir que amb el que cotitzarien 1,2 treballadors com el nostre es podria pagar una pensió mitjana. Si el “nostre treballador” enlloc de tenir una base de cotització de 2000€ tingues la base màxima, amb el que cotitzés és pagaria quelcom més que una pensió de jubilació mitjana. També si augmenta la quota a la Seguretat Social (el % que s'aplica a la base per determinar-la).

Així el “nostre treballador”, si no fem res per canviar el sistema econòmico-social, segurament no tindrà al llarg de la vida salaris que li donin una base de cotització mensual mitjana de 2000€, ni tindrà una vida laboral de 37 anys i amb això no pot pagar ni una pensió digna per ell amb un sistema de capitalització, ni pot aportar de manera important en un sistema de repartiment amb els baby boomers jubilats.

El Govern vol enviar als i les treballadores, a través de l'INSS, una previsió de la pensió que tindran. Una altra aberració feta amb molta mala baba. Aberració perquè no es pot preveure el sistema que hi haurà en un futur. De fet, l'INSS no et fa un pre-càlcul a no ser que et quedin menys de 3 mesos per poder-te jubilar. I està fet amb mala baba perquè et diran que cobraràs una misèria i només faltarà que t'adjuntin propaganda d'entitats financeres oferint-te assegurances privades. Sense anar més lluny, l'Estat espanyol ha fet un pla privat de pensions per al personal al seu servei, entre els que estan els i les treballadores de la Seguretat Social. Aquest pla de pensions està dipositat al BBVA i està gestionat per una societat formada pel propi BBVA i els sindicats UGT i CCOO.

Els “experts” bancaris s'afanyen a dir que el sistema públic és insostenible. Qui carai se'ls pot creure en un moment on en que ha fet fallida ha sigut el seu sistema financer especulatiu i estan saquejant les arques públiques (ens estan robant a tots) gràcies als seus lacais polítics?