Som unes quantes les que enguany ens hem sentit interpel·lades en aquest procés d’obertura que han encetat les CUP en la seva aposta d’entrar al Parlament. Som unes quantes les que sense provenir de l’esquerra independentista a l’hora que les CUP feien aquest apropament i crida als moviments socials, hem fet un pas cap a les CUP. Aquest fet és significatiu en el camí de confluir en espais polítics comuns, inclusius i en la construcció d’un jo col·lectiu.
Més enllà d’una visió simplista del qui titlla al projecte d’impulsar la Unitat Popular d’estratègia política oportunista, jo defenso que existeix una sensibilitat real per part de la militància de les CUP envers aquest projecte, alhora també palpo la humilitat que com a organització respira. Dins de les divergències internes de l’organització en tota la seva diversitat heterogènia que la fa rica i genuïna, intueixo una consciència col·lectiva que sabent potenciar allò que com a organització política pot desenvolupar sabrà reconèixer, acceptar i respectar les pròpies limitacions. Em refereixo per exemple al concepte de la Unitat Popular. Seria un error voler-lo capitalitzar, en quan és sabut que la Unitat Popular no cap dins d’unes sigles, ni tant ia organitzada, compromesa i amb un gran sentiment identitari, es procedeixi a un procés d’obertura a través d’Assemblees Obertes arreu del territori, com va succeir el passat setembre. Recordem que la resposta va ser sorprenentment positiva, es van crear Grups de Suport per a la campanya electoral, i nous nuclis locals de les CUP han anat apareixent al llarg dels mesos posteriors… És inqüestionable doncs que existeisols en les de les CUP.
Però no deixa de ser significatiu que des de l’esquerra independentista, espai on s'aglutinen molts anys de militàncx una necessitat comuna d'organitzar-se políticament amb una òptica rupturista des de la base, amb un peu al carrer i un altre a les institucions, i de fer-ho de manera àmplia. És inqüestionable que les CUP poden ser un espai idoni per fer-ho (no l’únic possible!), però és un fet que aquest projecte forma part ja avui d’aquest bonic i necessari concepte que és la Unitat Popular. Avui som més les que ens hi hem sumat, les que sentim que aquest també pot ser el nostre espai de lluita i transformació col·lectiva.
Per donar forma a la nova etapa, les CUP van celebrar el passat 17 de març una assemblea nacional extraordinària a Olot. Aquesta cita ha servit per assentar unes bases organitzatives per encarar el nou repte parlamentari garantint els principis d’horitzontalitat, participació, democràcia i transparència. L’ANE també ha servit per encarar un altre repte d’igual importància: la permeabilitat de l’organització des de la base, a través de les Assemblees Obertes, la Taula de l’Esquerra Independentista, Grups de Treball Sectorials i les Trobades de la Unitat Popular. Ben mirat són dos reptes en un de sol: recuperar l’exercici i pràctica democràtica en les seves tres formes bàsiques: la directa, la deliberativa (o participativa) i la representativa. Al cap i a la fi personalment penso que el gran repte de les Candidatures d’Unitat Popular no deixa de ser amb elles mateixes com a organització.
El resultat final de l’ANE té veus més crítiques, i veus més receptives en quan a la vinculació dels moviments socials en les CUP i la participació dels diferents agents polítics, tant en el nou Grup d’Acció Parlamentaria, com en les Assemblees Obertes i les Trobades de la Unitat Popular. Al final d’aquest escrit adjunto enllaços de diferents articles que analitzen la nova estructura organitzativa més a fons. El que sí que m’agradaria assenyalar en fer una lectura valorativa del nou context és per un cantó el fet que el Grup d’Acció Parlamentària esdevé un òrgan que funcionarà de manera “propositiva i per consens”, amb un format a nivell representatiu obert als moviments socials, organitzacions de l’EI i Grups de Treball, però garantint que no es converteixi en un òrgan paral·lel i desvinculat de les bases (que s’articulen a través de les Assemblees Territorials). Per l’altre cantó, hem de valorar la creació de les Assemblees Obertes com “aquella forma de participació directa, tant de la militància com dels agents en lluita en el territori” amb la funció de “recollir les demandes dels diferents agents polítics” així com “actuar com a vehicle d’informació de la tasca que està duent la CUP”. Les Assemblees Obertes es faran dos cops a l’any totes al mateix dia amb un ordre del dia únic, i amb un protocol de seguiment “per tal de garantir la màxima informació dels assistents i la repercussió sobre l’organització del debats que s’hi produeixin”.
Les Assemblees Obertes no s’han definit amb caràcter vinculant, i és per aquest fet que algunes han esgrimit dures crítiques a l’organització. Malgrat personalment defenso que aquestes Assemblees si que haurien de tenir aquest caràcter vinculant, no deixo de valorar la gran eina que suposen com a espai deliberatiu. I aquí permeteu-me fer la meva cunya publicitària: si ens manquen coses a nivell polític es precisament això: deliberació! debat! La “decisió” és important, però pot resultar buida i molt manipulable sinó es té prèviament un procés argumentatiu d’intercanvi d’idees i discursos, acompanyat d’un exercici a través de la deliberació de construcció del pensament crític propi. En aquests dies que parlem tant de democràcia, aquest exercici és tan bàsic com necessari en les nostres pràctiques polítiques quotidianes. Només compartint aquesta dimensió dialògica lliure de la lluita de poders podrem desenvolupar un intercanvi i un compartir ric, sa i no condicionat. És per això que tan les Assemblees Obertes de les CUP, com les Trobades de la Unitat Popular, com d’altres propostes que vagin sorgint arreu amb aquest caràcter inclusiu i obert són de gran valor per l’oportunitat de treballar cos a cos amb els diferents agents i subjectes polítics.
Sobre la nova organització de les CUP i els espais de deliberació i representació, crec que és evident que les Assemblees Territorials tenen un pes molt considerable, i per tant hem de treballar perquè siguin espais de màxima participació de la militància així com generar canals de debat fluïts inter i entre Territorials.
Amb tot, aquest és un procés que just comença a agafar forma i que necessitarà de l’esforç de totes i tots per fer d’aquestes candidatures un espai polític transformador, radicalment democràtic i mobilitzador. Amb capacitat d’articular un projecte propi i alhora aglutinar lluites transversals. Per què tot això succeeixi és vital que per un cantó les persones afins a les CUP puguin participar activament del projecte a diferents nivells. Sigui en Grup de Treball sectorial (nacionals o locals), sigui participant a les Assembles Obertes, coordinant-se des d’altres lluites, organitzacions i moviments socials. És vital també que les CUP sàpiguen explicar bé el seu projecte, que sàpiguen obrir-se al seu entorn més immediat i treballar creant sinergies.
Ara fa dos dies hem sentit la proposta de la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres per crear una candidatura cap un procés constituent. Desitjo que el projecte d’Unitat Popular es vagi forjant, transformador, rupturista, en les múltiples formes que com sempre són inimaginables. Encuriosida i oberta sempre, sento que estem en un apassionant moment polític, engegant processos de canvi i transformació en primera persona. Sigui des de les CUP o des d’on sigui quantes més ens sumem més força tindrem.
http://www.llibertat.cat/2013/04/l-assemblea-nacional-extraordinaria-a-olot-21312
*les cites són de la Ponencia final de l'ANE 17/03/13
