El govern balear subvencionarà amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears. Així s'hi ha compromès el president de les Illes, José Ramon Bauzá, davant l'entitat espanyolista Círculo Balear, que afirma que la mesura contribuirà a frenar "l'adoctrinament pancatalanista" a les aules.
En un comunicat, el Círculo assegura que Bauzá els ha promès que els llibres en "llengua balear" ja estaran disponibles el curs que ve. Davant d'aquesta denominació de la llengua, el conseller d'Educació, Rafael Bosch, va puntualitzar ahir que actuaran d'acord amb la normativa. "El que es pretén és que, realment, dins d'allò que ens fixa el nostre Estatut de promocionar la nostra llengua catalana en els centres educatius, tinguem la sensibilitat de preservar expressions pròpies del menorquí, l'eivissenc, el formenterenc i el mallorquí", va defensar.
Si no canvia el currículum escolar, els nous llibres de text estaran disponibles per al proper curs, segons el conseller, que detallà que els manuals subvencionables poden referir-se a qualsevol matèria i els seus continguts lingüístics estaran supervisats per l'Institut d'Estudis Baleàrics.
La UIB diu: "Farem el ridícul"
A la Universitat, en canvi, ho tenen clar. El cap del Departament de Filologia de la UIB, Joan Antoni Mesquida, afirmà que "farem el ridícul a tot Europa. És una vergonya des del punt de vista acadèmic el que volen fer". La UIB, segons l'Estatut el màxim òrgan consultiu en matèria lingüística del Govern balear, si bé l'Executiu de Bauzá no ho recorda. Tal com explicà Mesquida, "ens ha vingut de nou, el que diuen és una fal·làcia. No ens fan cas en absolut i faran el ridícul més absolut, actuen contra el que diu una institució científica", en declaracions a Diari de Balears.
En alguns blocs es crítica també aquesta mesura, ja que per defensar o justificar el contingut dels nous texts de l’idioma balear digui, es digui que tracte de defensar les variants que fa milers d’anys que es parlen en aquestes terres; "es passar-se de mil pobles".
El govern balear ja ha posat traves a la immersió lingüística en català i va promoure, sense èxit, que els pares escolaritzessin els seus fills en castellà. A més, ha convertit la llengua només en un mèrit, i no pas un requisit, per accedir a la funció pública, tot i la mobilització popular contra aquesta mesura.
