Yolanda, Salvador...crims d'Estat

Aquests dies es commemora l'aniversari d'alguns dels assassinats més vils perpetrats per l'Estat durant el traspàs del franquisme a l'Espanya constitucional. El 2 de març de 1974, quan el dictador agonitzava el llit i s'alvirava la llibertat al final del túnel, un tribunal militar conduia a la mort el militant anarquista Salvador Puig-Antich, que amb quatre antifeixistes més era executat a la Presó Model de Barcelona just a la sortida de l'alba.
Dos anys després, el 3 de març de 1976, cinc obrers de Vitòria queien amatrellats per la polícia muntada, aleshores comandada per l'exministre franquista i fundador del Partit Popular, Manuel Fraga Iribarne, quan protestaven en defensa dels seus drets a l'esglèsia Sant Francesc d'Asis de la capital alavesa.

També per aquestes dates, el 2 de gener de 1980, en plena represa democràtica, una estudiant biscaina afiliada al Partit Socialista dels Treballadors (PST), Yolanda González Martín, era cosida a trets per l'autoanomenat Grupo 41 de la organització ultra Batallón Vasco-Español, la qual acusava falsament la jove troskista de formar part d'un grup d'informació d'ETA. Un afinat reportatge publicat la setmana passada pel diari El País desvel·la com el botxí de l'activista, Emilio Hellín Moro, condemnat a 43 anys de presó per aquells fets, treballa avui per les forces de seguretat de l'Estat formant agents en tècniques d'espionatge i de rastreig informàtic.

Aquestes efemèrides posen de manifest el què va significar la reforma política sorgida de la dictadura. Més que un canvi de règim, el pas a la Monarquia parlamentària va ser fruit d'una transacció pactada amb les forces vives del franquisme, les quals van assegurar-se una amnistia indigne i la seva continuïtat en les altes esferes de poder, en particular en les estructures judicials i policials de l'Espanya autonòmica.

Avui, les principals instàncies judicials, com l'Audiència Nacional, continuen sense reformar-se i mantenen el mateix esperit coarcitiu heredat del Tribunal del Orden Públic, totavegada que els capitostos de les grans empreses estatals i de la dreta política no deixen de ser els fills dels qui van sotmetre Espanya a 40 anys de foscor i impunitat feixista.

La continuïtat edulcorada del franquisme s'escriu cada dia a través de decrets lleis i sentències que posen terra sobre crims tan exacabres com els de Puig-Antich, els obrers de Vitòria o la Yolanda González. Cap dels autors d'aquells assassinats, ni de les 50 morts perpetrades pels GAL per ordre de l'Estat, estan avui a la presó. Els indults i les excarceracions dictades des de Madrid ja s'han encarregat de garantir-los protecció, silenci i llibertat.
L'homenatge a les víctimes del terrorisme d'Estat hauria de servir per exigir una reparació justa i duradera, però també i sobretot per conquerir les llibertats individuals i col·lectives que la Transició del 78 ens va negar sota el soroll de sabres i la "traïció dels liders" que han protagonitzat aquests 35 anys de democràcia vigilada.