El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic. Es tracta d’una llengua que any rere any experimenta un creixement sostingut en molts àmbits, però que alhora pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial. Aquestes són les conclusions de l’InformeCAT 2013, l’informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català, que es va presenta ahir.
Ara bé, aquestes dades Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s'han pres els últims anys en àmbits com ara l'educació i la justícia. El cas de l'ensenyament és paradigmàtic. El model d'immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d'un setge sense precedents, tot i que la demanda d'escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d'immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l'ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d'educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.
Bona salut
L’InformeCAT, per a l’elaboració del qual s'han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat el darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que funcioni a mode de termòmetre sobre l'estat i l’evolució de la llengua.
Amb les dades a la mà, el català gaudeix de bona salut: és la llengua mitjana d’Europa amb més capacitat d’atracció (és a dir, la que més s’aprèn si la comparem amb llengües de dimensions similars) i la 7a de totes les llengües europees, per darrere de llengües amb molts més parlants. També té una atracció considerable entre els castellanoparlants que viuen a Catalunya: el 10% d’aquests acaben adoptant el català com a llengua principal.
Noves tecnologies
En l’àmbit cultural i de les noves tecnologies, la llengua mostra també una evolució clarament positiva: per exemple, el nombre de lectors en català ha augmentat un 5,3% des del 2007 arribant a superar el milió de persones. D’altra banda, els canals detelevisió en la nostra llengua han guanyat l’últim any 285.000 nous telespectadors; i les emissores de ràdio en la nostra llengua, 83.000 nous oients. Paral·lelament, aquest any ha pujat també un 8% el nombre de llibres editats en català al País Valencià.
A la xarxa, el català es mostra com una de les llengües més actives: és la 19a llengua més utilitzada a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .CAT registrats. Mentrestant, les empreses del sectorcada cop tenen més consciència de la importància d’utilitzar la nostra llengua: 5 dels 10 principals fabricants de smartphones (entre els quals alguns dels principals fabricants mundials, com Nokia, Apple, Blackberry o Samsung) i 6 dels 10 webs més visitats del món (entre els quals Google, Facebook, Youtube, Twitter) ja l’incorporen. En canvi, dins del sector cultural la situació del cinema continua sent paradoxal: mentre no para de créixer la demanda d’usuaris per poder veure cinema en català, la presència de la llengua a les nostres cartelleres és encara molt minsa. La Plataforma per la Llengua estima que només un 3% de les pel·lícules que s’estrenen a Catalunya tenen còpia en català. Però, a més, d’aquest ínfim percentatge en versió catalana, només el 15% s’acaba projectant en català, ja que molts distribuïdors trien la versió castellana.
Empresa
En el món de l’empresa, la situació també és agredolça: mentre els 5 principals grups catalans de distribució ja incorporen el català en els seus productes de marca blanca, el 94% dels productes venuts en supermercats i grans superfícies de Catalunya encara noetiqueten en català, incomplint, a més, la llei vigent sobre etiquetatge, el Codi de consum de Catalunya, aprovat fa ja dos anys. En l’àmbit dels jocs i les joguines el context no és millor: només un ínfim 6% del total de joguines inclou el català.
Preocupant en el sector de la Justícia
Però els dos sectors on la situació és més preocupant són la justícia i l’ensenyament. Durant tot l’any, els diferents territoris de parla catalana han hagut de patir nombrosos atacs iiniciatives polítiques i judicials que han tingut com a objectiu disminuir el paper del català a l’escola. Al País Valencià la situació és greu: el 60% dels centres de preescolar no ofereixen ensenyament en català, i 126.000 alumnes d’infantil i primària no han pogut estudiar en català aquest any tot i haver-ho sol·licitat. Paral·lelament, malgrat els intents del Govern de les Illes Balears d’acabar amb el català a l’escola creant línies educatives en castellà, la demanda continua sent de manera abassegadora en català: un 93% de les famílies continuen triant l’educació en català per als seus fills.
I en l’àmbit de la justícia, només un 13% de les sentències es redacten en la nostra llengua, tot i que s’estima que el 99% del personal de l’administració de justícia de Catalunya té coneixements de català.
Situació greu al País Valencià i a la Franja
Catalunya està sent víctima en els darrers anys d'una ofensiva contra el seu model d'escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d'educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.
D’altra banda, el català continua sense ser llengua oficial d’Estat ni de la Unió Europea tot i que el parlen habitualment uns 6 milions de persones, una xifra molt superior a moltes llengües, com l’irlandès (que és parlat per 80 cops menys parlants), que sí que tenen reconeixement en les institucions.
