Castelló per la llengua

Venim de Castelló. Ara mateix entrem a casa i comence a explicar la manifestació de hui pels carrers d'aquella ciutat, xe, quines botiguetes de queviures, quins pernils, i quina exquisitesa de begudes, de putaes bones, i quins preus, per exemple, els pernils a 115 i 120 euros, els ibèrics, aquells que són a tocar de Portugal… I després, capelleries, i boutiques de roba cara, i ells les dones i els homes grans de Castelló fent-se els xicolates calents i les tassetes de café, amb abrigos i bufandes i mocadors de seda, bons són a Castelló, els votants del pp que ens miraven de reüll, però què han vingut a fer aquests, ara? Des de València, ca, home, si que tenen poca faena, allà enllà… I nosaltres que caminàvem lentament, a poc a poc, vinga quilòmetres i quilòmetres, festejant les Normes de Castelló per la llengua, per la unitat, per l'escola, contra les lleis que ens volen imposar des d'espana contra l'escola, els menistres del pp i l'església, perquè és una llei de l'església, de l'opus i de l'altra…
Independència, cridaven els joves, foc al menistre, tapeu-li el furó, que rebente!
La llengua, l'escola, les lleis del pp, l'església, els bancs, els banquers, tenim tantes raons per eixir al carrer amb les forques… però no n'érem tants, no ens enganyem, no passàvem de cent mil, a quin sant! N'érem menys que no comptàvem, malgrat que hi havia més coses, i calia repartir la gent ací i enllà, però no n'érem prous. Hui no, que commemoràvem un fet rellevant, la signatura de Castelló…
Oh, quina pinta tenien aquells pernils que penjaven del mostrador, maremeua!
Benvinguts a Castelló, segur que ens deien aquelles senyoretes amb els xicolates calentets que fumejaven amunt amunt… Ben trobats. Visca i feina per llarg!