El Fòrum per la Memòria del País Valencià (FMPV) ha presentat una denúncia contra l’Ajuntament de València davant la Fiscalia per la nova profanació de les fosses comunes. En aquesta ocasió, es tracta de moviments de terra a la fossa de la Secció 5a Dreta, la més gran d’Europa, amb 16.535 víctimes documentades del règim feixista espanyol llençades en els seus prop de15.000 m2.
Les persones assistents a l’acte de senyalització de les fosses, que el Fòrum per la Memòria del País Valencià va celebrar el passat 1 de novembre per a honrar la memòria de les víctimes del franquisme, van veure la terra remoguda per a la construcció d’un panteó en aquesta fossa comuna, i entre els enderrocs, es van trobar amb la dantesca imatge de nombroses restes de les persones que havien estat llençades en aquesta enorme fossa.
Tercera demanda contra l'Ajuntament de València
Els fets recorden l’intent de destrucció de la fossa de la Secció 7a Dreta, l’única que resta intacta, i que l’equip de govern de l’Ajuntament, amb Rita Barberà al capdavant, portà a terme el 2006. Davant les primeres evidències de les autèntiques dimensions de les grans fosses del Cementiri general de València, amb 41.020 m2 i 23.661 víctimes documentades, s’aprovà la construcció de 1.030 nous nínxols i s’ordenà que començaren les obres a tota pressa.
És així com part de la terra del quadre 3 acabà sota les muralles del castell de Sagunt, també amb les restes de les víctimes ben visibles. Aquells fets donaren lloc a una demanda judicial contra l’Ajuntament de València interposada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià. El resultat va a ser una sentència judicial que obligà a l’Ajuntament a aturar les obres.
Tot i això, al novembre de 2008, quan s’instruïa el "sumari de les víctimes del franquisme" a la Audiència Nacional espanyola, el Fòrum va haver de denunciar novament a l’Ajuntament perquè havia tornat a profanar els enterraments del represaliats al fossar de la Secció 5a Dreta, tornant a ajuntar les restes amb els enderrocs i tirant-los als abocadors.
Així doncs, serà la tercera vegada que el Fòrum per la Memòria del País Valencià s’ha vist obligat a interposar demandes judicials contra l’Ajuntament de València per tal de protegir les despulles de les víctimes de franquisme llençades a les fosses comunes.
Negar la memòria del genocidi franquista
En l’escrit presentat a la Fiscalia, també es denuncia l’Ajuntament pel seu esforç reiterat d’impedir els actes d’homenatge a les víctimes del franquisme i negar la memòria del genocidi franquista. Les maniobres han arribat al punt d’utilitzar l’ordenança municipal sobre cementiris, que estableix la necessitat d’autorització explícita per a posar qualsevol element sobre una tomba o al costat d’un nínxols, fins i tot rams de flors.
Així, l’Ajuntament denegà l’autorització per a la senyalització de les fosses comunes i els homenatges amb flors en un dia, l’1 de novembre, que milers i milers de persones cobreixen les parets dels nínxols i la terra de les tombes amb flors i altres ofrenes a les seues persones estimades.
El Fòrum per la Memòria del País Valencià denuncia que l’Ajuntament de València manté la repressió exercida pel règim franquista a les persones familiars i amigues de les víctimes soterrades als fossars, i a les que nega el dret d’homenatge i record segons la costum i la tradició, uns valors que el govern municipal del PP diu defensar. Ho fa, a més, amb l’agreujant del greuge comparatiu, ja que són les úniques que pateixen aquesta prohibició. Ho fa contra els principis democràtics més bàsics, com és el d’igualtat.
El Fòrum per la Memòria espera que aquesta denúncia finalitze amb la pretensió de l’Ajuntament de València d’amagar el genocidi franquista a València, de destruir la memòria de les víctimes i de perseguir les persones que lluiten per què tot això no passe.
