El Tractat de Velsen (2007) ha passat del tot desapercebut a casa nostra. Amb aquest tractat es va crear el cos d'intervenció EUROGENDFOR, que després va ser ratificat el 2009 per l'Estat espanyol tot i que no ha estat oficial fins fa poc, amb el BOE de l'1 de juny d'aquest any, el dia que va entrar en vigor.
Aquest acord implica la inclusió de l'Estat espanyol a la Força de Gendarmeria Europea (FGE, EUROGENDFOR), vinculada a l'anomenada Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) de la Unió Europea. Aquesta força de xoc militar-policíaca està formada per la Guàrdia Civil espanyola, la Gendarmeria francesa, la Koninklijke Marechaussee holandesa, els Carabinieri italians, la Guarda Nacional Republicana a Porgugal i la Jandarmeria Română romanesa. Aquest organimse policíac té la seva seu permanent Vicenza (Itàlia).
Des d'alguns col·lectius de defensa dels drets i llibertats ja s'ha aixecat l'alarma sobre la creació d'aquest cos, implantat a alguns estats europeus des fa uns anys. Aquest cos d'intervenció suposaria un exèrcit d'agents policíaco-militars per a intervencions contra protestes socials i polítiques, un gegantí contingent d'antiavalots, agents d'operacions especials i d'intervenció rural.
L'objectiu d'EUROGENDFOR és realitzar missions de "Seguretat i Ordre Públic", uns eufemismes que remeten als precedents històrics dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit mercenari enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), per garantir l'ordre absolutista a Europa. Segons recull aquest BOE "Les Forces FGE podran actuar sota les ordres d'una autoritat civil o sota el comandament militar."
Entre les prioritats d'aquest cos supraestatal que pretén controlar el nou ordre social de la UE s'estableix el fet de "controlar, assessorar, orientar i supervisar a la policia local en el seu treball quotidià, incloses les tasques d'investigació criminal". Una vaga definició que xoca amb les competències de seguretat de les diferents admnistracions locals, autonòmiques i estatals, com ara el fet de plantejar "dur a terme tasques de vigilància en llocs públics, regulació del trànsit, control de fronteres i intel·ligència general".
Però els principis ideològic que defineixen EUROGENDFOR són l'objectiu de "protecció de persones i béns i manteniment de l'ordre públic en cas d'alteracions d'aquest". Una previsió que es pretén amb la "formació d'agents de policia d'acord amb els estàndards internacionals".
Un altre aspecte que genera dubtes és la possible participació d'aquest aliança militar-policíaca del nou ordre europeu en cas d'un conflicte independentista en algun dels estats membres, ja que el seu article número 6 estableix que "l'estacionament i desplegament en el territori d'un tercer Estat haurà de recolzar en un acord entre els Estats d'origen i el tercer Estat en què s'especifiquen les condicions d'aquest estacionament i desplegament, tenint en compte els principis fonamentals d'aquest Tractat".
En aquest sentit, el contingut del BOE del 1/6/2012 planteja un seguit de nombrosos interrogants sobre el caràcter democràtic i els termes de legalitat internacional dels continguts d'aquest acord, especialment en qüestions referents a immunitat, efectes fiscals d'aquestes operacions, llibertat d'informació, respecte a les legislacions, etc.
