Dos dies després d’aprovar-se a l’Ajuntament de Manresa l’ordenança de civisme, un dels partits que en va fer una defensa més abrandada la incomplia obertament enganxant cartells pel carrer, activitat expressament prohibida en la nova normativa. I és que, en una ciutat sense cartelleres i on dotzenes d’entitats i col.lectius organitzen festes, xerrades, cursos i mobilitzacions, les parets del carrer (no totes, però moltes sí) han de poder servir, com ho han fet sempre, per anunciar totes aquestes activitats i contribuir a mantenir el teixit associatiu viu i actiu. Però no és la única deposició absurda o injusta d’aquesta ordenança anomenada de civisme. També pretenen prohibir que els nens i nenes juguin a places i carrers (!), fins i tot en barris, com els del nucli antic, sense parcs ni espais per a la canalla. Prohibeixen rentar-se a les fonts!!, o dormir en un banc del carrer, o estendre roba a la via públca (I si no tens altre lloc on fer-ho? Et compraran una assecadora? T’obligaran a gastar electricitat, poden aprofitar l’energia del sol?). També pretenen prohibir que algú vagi pel carrer sense samarreta (ho podem trobar més o menys bonic, com tantes altres coses, però cal que l’administració ens digui com ens hem de vestir??). És una ordenança que fomenta la doble moral, la hipocresia, com amb la prostitució, que ni s’evita ni es regula, simplement s’amaga, prohibint que els tractes es facin al carrer; o determinades drogues, com el consum de marihuana, vi o cervesa, que tampoc es permeten a la via pública, però sí a casa o al bar.
Es tracta de convertir el carrer en un espai ascèpitic, adequat per a circular-hi i consumir, i poca cosa més. On allò que no agrada, com la pobresa, desapareixi de la nostra vista i on els criteris morals i estètics d’una part de la societat s’imposi sobre la resta.
És una normativa, a més, inaplicable, per excessiva, i ja se sap que la sobreregulació, lluny de garantir drets, el que facilita és l’arbitrarietat, l’aplicació selectiva de la llei, trencant així amb un dels principis fonamentals del dret, l’universalitat, per tothom igual.
