Durant aquesta setmana diversos mitjans han recordat els cent anys de l'últim número del Cu-Cut!, que va aparèixer per darrer cop el 25 d'abril de 1912. En aquesta commemoració s'ha recordat la revista satírica catalanista, continuadora d'una llarga tradició proviment del periodisme humorístic del segle XIX.
En el marc d'aquesta efemèride la Casa de l'Ardiaca acull una exposició fins el 31 d'octubre. També Jaume Capdevila ha descrit els orígens d'aquest periòdic a Núvol, en què destaca el fet que "les publicacions humorístiques i satíriques hi han tingut, històricament, un paper important. Durant el darrer terç del segle XIX, La Campana de Gràcia es convertí en la primera publicació catalana de gran abast i va obrir el camí a una llarga tradició de títols destacats que, servint-se de l’humor i la sàtira, provaren d’incidir en la vida social i política del seu temps. El periodisme d’aquells anys és abrandat i combatiu, amb una indissimulada intencionalitat política, i la caricatura permet que les idees penetrin fàcilment en un públic precàriament alfabetitzat".
La revista Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912, alineat políticament amb la Lliga Regionalista, i especialment contrària al lerrouxisme (un agressivitat humorística i política que ja havien iniciat altres periòdics com La Tralla anys abans, més identificats amb el "separatisme" o nacionalisme radical). El Cu-cut! va ser dirigit per Manuel Folch i Torres, i comptava entre els seu col·laboradors amb Josep Morató i Grau, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgellès, i amb ninotaires com Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada. Un dels personatges més representatius de la publicació era un pagès cofat amb barretina, creació de Gaietà Cornet i Palau, director artístic de la revista.
El que es coneix com els "Fets del ¡Cu-Cut!" es va originar el 23 de novembre de 1905, quan aquest periòdic va publicar un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.
