Explicar a la ciutadania el que cobrem els càrrecs públics sembla que li ha tocat l'ull de poll a més d'un. Els sous són públics, però que siguin públics no vol dir ni que la gent els conegui ni molt menys que sigui una informació fàcil de trobar. Si això és diner públic, vol dir que l'exigència de transparència és més que necessària. Si estem en una crisi brutal amb unes retallades laborals i un atur esfereïdor sembla lògic que els polítics siguin sensibles a això. Així doncs, per què els enfada que tothom sàpiga el seu sou? Perquè ells saben que és immoral, que no pot ser que amb els problemes que estan tenint moltes famílies, ells s'enduguin més de 6.000€/bruts al mes. I no, d'aquí no s'hi ha de descomptar la seguretat social (no en són pas d'autònoms!)
Per què ens acusen de demagògia? Perquè és la paraula de moda: diga-ho una vegada i una altra i la gent s'ho acabarà creient. No hem sentit que hagin desmentit les xifres (és més, algú d'ells ha confirmat el que hem publicat!), només la paraula comodí “demagògia” i fi de la conversa.
I per què no es baixen el sou? Doncs perquè el del costat tampoc ho fa, perquè és pràctica habitual en la classe política. Es miren entre ells i s'envegen, entren en una cursa per veure qui té més càrrecs, qui té méssou i qui fa més punts dins el partit. Perquè els partits s'acaben convertint en això, agències de col·locació a mèrits, amb carnet això sí. I les institucions les sotmeten als partits, utilitzant les llistes electorals i els càrrecs públics com a monedesde canvi de favors, dins un sistema de clientelisme (amiguisme, vaja) que també inclou concessions públiques de les administracions que acaben governant. I afegim-hi els càrrecs de confiança també, òbviament!
És clar que cal remunerar d'alguna manera l'exercici d'un càrrec públic, pel sol fet que si no, només hi accedirien els rics (que no els cal treballar), i perquè aquests espais estiguin desitjadament més ocupats per la classe treballadora, cal que hi hagi una compensació dinerària pel perjudici personal que pugui causar el desenvolupament d'aquesta tasca pública. I al nostre l'ajuntament, amb horaris de matí de forma continuada, dificulten que algú que no visqui de la política pugui ser regidor. Compensació sí, no sou excessiu; manteniment salarial sí,no enriquiment. Perquè mireu quants d'ells entren a la política sent d'una classe social i en surten (si és que en surten!), essent d'una classe social superior. La política com a eina d'enriquiment personal o la política com a espai de servei públic i amb bona dosi de voluntariat.
L'exercici de transparència amb els diners públics hauria de ser una dinàmica habitual i cal que la ciutadania l'exigeixi dia a dia. Caldrà que aquest exercici de transparència la continuï fent la CUP a Valls o ho farà el propi govern municipal, però?
