Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Metafísica contra maquinària: Marx, Keynes, Minsky i la crisi
17/04/2012 Hemeroteca
Una versió molt popular sobre els orígens de la crisi sosté que l'avarícia va conduir als operadors del sector financer a l'excés que va generar el desastre. És una interpretació de la crisi que troba molts adeptes perquè permet trobar la falla en les debilitats i vicis d'unes quantes persones. El sistema està bé, només que sempre hi ha unes quantes pomes podrides que ho fan malbé tot.

D'entrada aquesta representació de la crisi té un problema. Se suposa que el mercat és un dispositiu que es nodreix de l'egoisme i de l'ambició individual. Com diu Adam Smith, és precisament perquè els individus són egoistes i persegueixen el seu interès personal que s'aconsegueix una situació d'harmonia social en i pel mercat. D'aquí la seva metàfora: és com si cadascú fos guiat per una "mà invisible" i pel seu egoisme acabés fent el bé per a tots els altres. Com és doncs que ara l'ambició desmesurada provoca les crisis?
 
Bé, també es diu que la desregulació del sector bancari va fer possible el desastre. L'ambició hauria estat el motor, però l'eliminació de controls sobre el sector bancari i financer va obrir el camí per al desplegament d'aquestes passions, que van comportar greus implicacions macroeconòmiques.
 
Però aquí hi ha alguna cosa interessant. Resulta que si són les passions desmesurades les que engendren la crisi, llavors el que es necessita per prevenir-la és establir els límits adequats a aquest frenesí. En el cas actual, la crisi s'hagués evitat si s'haguessin posat límits a l'ambició desmesurada. En síntesi, el sistema econòmic està bé, però de vegades alguns éssers humans el descarrilen per la seva conducta malèvola o desviada.
 
És clar, la retòrica que utilitza la teoria econòmica busca expurgar qualsevol referència a la moral i es prefereix utilitzar la paraula "expectatives" en lloc de "passions": els agents econòmics tenen expectatives que es formen de manera més o menys racional. I així, des Keynes fins Lucas, passant per Minsky, els plans d'inversió i consum dels agents que integren una economia es forgen a través dels esforços per enfrontar-se a la incertesa (Keynes) o per frustrar les intervencions del govern (Lucas).
 
L'anàlisi de Minsky és més sofisticada, però descansa en la mateixa idea. Igual que altres autors post-keynesians, Minsky ofereix un model més seriós sobre el funcionament d'una economia monetària capitalista que el que proposa la teoria convencional. En la seva explicació sobre la dinàmica d'una economia capitalista, l'endeutament i els bancs tenen un paper important. (Encara que els lectors se sorprendran, en els models de la teoria convencional, la qual és utilitzada per fer l'apologia del neoliberalisme, els bancs no apareixen per enlloc. Sí, com ho han llegit: en els models dels economistes del sistema, ni els bancs, ni l'endeutament tenen el lloc que mereixen. Però m'estic desviant del tema).
 
Aquí l'important és destacar que en el model de Minsky sobre les crisis financeres el paper de les expectatives és crucial. En les fases de tranquil·litat en una economia capitalista, els agents econòmics, empresaris en l'economia real o prestadors en el sector financer troben que les seves expectatives sobre l'evolució favorable de l'economia s'estan confirmant. Procedeixen a corregir a l'alça i això condueix a l'apreciació dels seus actius, el que els permet major palanquejament i endeutament. I això torna a portar a noves correccions en la seva conducta com a prenedors de risc i així successivament. Però a poc a poc el procés s'esgota i arrenca un procés de deflació. És la crisi i en el seu desenvolupament, el component subjectiu (la formació d'expectatives) té un paper fonamental.
 
Hi ha una altra visió sobre els daltabaixos que pateixen les economies capitalistes. En ella el sistema econòmic condueix a la crisi independentment de la formació d'expectatives o de les motivacions de la conducta dels agents. En aquesta percepció el sistema econòmic és com una maquinària les contradiccions internes de la qual imprimeixen el dinamisme que condueix a les crisis. No es tracta aquí de saber què passa quan els agents abracen pronòstics més o menys optimistes sobre el futur de l'economia, o quan s'equivoquen en les seves anticipacions. L'economia funciona de manera que la crisi és inevitable, sigui quin sigui el procés i el resultat de la formació d'expectatives.
 
caiguda taxa benefici

És al que condueix l'anàlisi de Marx. Les contradiccions del capitalisme, i en especial la lluita de classes, són la incubadora de la (les) crisi(s), independentment de les motivacions i expectatives dels agents. Ni el sub-consum, ni la sobre-producció són suficients per aturar permanentment el procés d'acumulació capitalista. En canvi, la llei tendencial sobre la caiguda de la taxa de guany s'alça com una barrera per a l'expansió del capital que només es pot resoldre en i a través de la crisi. Aquesta llei es manifesta sense implicar una referència a les anticipacions dels agents.
 
És cert que hi ha paral·lelismes entre l'anàlisi de Keynes-Minsky i la de Marx. Sens dubte les seves anàlisis són complementàries i desemboquen clarament en la mateixa conclusió: una economia capitalista és inherentment inestable. Keynes diria que, a més, és capaç de mantenir nivells socialment inacceptables de desocupació durant molt de temps. Per això és necessària l'acció del govern i s'obre el debat sobre els diferents mèrits de la política fiscal versus la monetària, etc. Però la diferència profunda entre Marx i Keynes-Minsky és que en el primer no hi ha manera d'evitar la crisi. El capitalisme no és només 'inherentment inestable', sinó que és sinònim de desigualtat i crisi. La sortida no és una regulació adequada o una intervenció eficaç, sinó la transició a un sistema socialment desitjable.
 
* Alejandro Nadal és economista. Professor investigador del Centro de Estudios Económicos de Mèxic. Article publicat al diari mexicà La Jornada el 4 d'abril de 2012. Traducció de La Fàbrica .
 
Del mateix autor a La Fàbrica: L'Atur: un regal per a les grans corporacions
 
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid