Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
«S'ha de promoure l'acció directa: Si aquest món no ens agrada, canviem-lo»
08/03/2012 Entrevistes

Núria Bazaga, activista feminista

El 8 de març es commemora el Dia de la dona treballadora per reivindicar la igualtat de la dona, una lluita que ara es veu amenaçada per les polítiques de dretes que amenacen amb la pèrdua de drets a causa de les retallades socials.

L'activista feministra Núria Bazaga repassa en aquesta entrevista la pèrdua de drets que estan patint les dones i dóna algunes claus per enfortir la lluita feminista.
8 de març: dia de la dona o de la dona treballadora?
Dia de les dones de classe treballadora.
Classe i gènere són indissociables?
Completament. L'objectiu és construir un món lliure de relacions de dominació.
«Hem de sortir al carrer per fer paleses les nostres reivindicacions. Que ens escoltin!»
Com hauria de viure la dona aquest dia?
Per una banda hem de tenir en compte que moltes de les coses que avui reivindiquem ja haurien hagut de ser assolides. La situació actual de les dones, marcada per la precarietat laboral, la doble jornada (en la majoria dels casos són les dones les úniques que concilien), el sostre de vidre i el terra enganxós i, sobretot, la voluntat dels governs de retornar les dones a rols tradicionals a base de retallar serveis bàsics haurien de donar lloc a una reflexió profunda no només al llarg d'aquesta jornada, sinó cada dia.

Per altra banda, en jornades com aquesta, cal que treballem a través de la formació: s'han de proporcionar dades que ens mostrin l'actual situació de les dones de classe treballadora, que s'han convertit en les cariàtides d'un sistema destructor de les persones i del món. Finalment, però no menys important, hem de sortir al carrer per fer paleses les nostres reivindicacions. Que ens escoltin!
Què reivindiqueu en dies com aquest?
Moltes coses: En primer lloc, ara mateix com a treballadores, la paralització de la reforma laboral; en clau de gènere, el repartiment de les hores de treball sense reducció de salari, la creació de llocs de treball per la cura de les persones i per l'educació i la valoracio de feines tan importants com aquestes; l'autogestió dels serveis públics; que el treball de la llar i de cura a les persones deixi de ser invisible; reivindiquem el seu reconeixement.

Un tracte just i igual per a les treballadores estrangeres i la derogació de la llei d'estrangeria: Cap persona és il·legal. El dret al propi cos i que es posi fre a la política antiavortista promoguda pel PP. L'avortament lliure i gratüit. Per sobre de tot: que dona treballadora deixi de ser sinònim de precarietat laboral.
Com pateix la crisi la catalana treballadora?
Per començar, les dades demostren que hi ha una gran quantitat de dones amb contractes a jornada parcial que no aconsegueixen millorar la seva situació laboral. Tant el govern català com l'espanyol pretenen que la dona retorni a un rol tradicional per no haver de fer-se càrrec dels treballs de cura a les persones.
«Anem enrere i sembla que cada any més enrere»
Es progressa adequadament o al contrari, anem enrere?
Anem enrere i sembla que cada any més enrere.
Quin paper té la dona en l'onada de protestes que estem vivint actualment?
Hauria de tenir un paper fonamental: la construcció d'un món millor passa per l'eliminació de dinàmiques relacionals basades en la dominació. A més a més, el feminisme planteja alternatives econòmiques molt interessants i no gaire difoses per les quals el centre del pensament econòmic i de l'acció hauria de ser el benestar de les persones i no el benefici del mercat.
«Valoro molt la feina que estan fent moltes dones al món àrab»
I li veus aquest paper?
No sempre. A Madrid, per exemple, l'esforç de les feministes va tenir una resposta molt negativa per part de la resta del moviment. Valoro molt, però, la feina que estan fent moltes dones al món àrab, on conduir es converteix en un acte revolucionari.
Què els hi dieu a les treballadores d'aquest país?
Que es preguntin per la seva pròpia situació, hi reflexionin, que s'uneixin i lluitin per tot allò que reivindiquem: que reflexionin sobre la seva situació a casa, a la feina, que reflexionin sobre les diferències promogudes en l'entorn laboral entre homes i dones. Per exemple, no fa gaire temps es va denunciar que Seat Martorell va excloure les dones d'un procés de selecció per a tasques de muntatge.
«La reforma de l'avortament suposa un gran retrocés. Anem cap a una societat totalment repressiva»
Quin panorama ens espera amb l'accés al poder de partits de dretes?
Un panorama espantós. Estem molt preocupades. Un primer gest, importantíssim, va ser emprar el concepte "violencia en el entorno familiar" en lloc de violència de gènere o violència masclista que sota el meu punt de vista és el terme que s'ha d'utilitzar. La reforma de l'avortament suposa, efectivament, un gran retrocés en relació al dret al propi cos i una infantilització de les dones. Cal tenir present, també, la voluntat del partit al govern de prohibir els matrimonis homosexuals. En definitiva, anem cap a una societat totalment repressiva.
I pel que fa a la reforma laboral, com la pateixen les dones?
Els retrocessos es van iniciar amb la primera reforma, del PSOE, i continuen. L'objectiu es fer retrocedir la dona fins fa dos segles: retornar-la a un rol tradicional. Un exemple molt clar són les conseqüències de l'"absentisme laboral": les dones són habitualment les que tenen cura de les persones dependents que hi ha a la llar i això té conseqüències molt importants en la seva vida laboral. El tipus de contractes que la reforma promou -escombraries- també són un punt fort: estadísticament la precarietat laboral encara que ha afectat el gruix de la classe treballadora en general, ho ha fet, sobretot, contra les dones.
«Hem de vigilar amb els programes d'entreteniment que presenten les dones com a objectes sexuals»
Quin paper juguen els mitjans de comunicació en la construcció del paper de les dones en la societat?
Un paper fonamental: creen l'imaginari social sobre el qual es funden els rols i els tipus de relacions entre homes i dones. Hem de vigilar molt, sobretot, amb els productes de ficció i els programes d'entreteniment que presenten les dones com a simples objectes sexuals i plantegen la seva política de contractació d'acord amb aquesta premissa. Els models de dona que ens arriben des dels mitjans de comunicació són moltes vegades un compendi de tòpics i de dependència emocional.
Quina mobilització destacaries en un dia com avui?
Tots els actes que es facin són destacables si tenen com a objectiu fer-nos més crítiques amb la situació actual. Però sobretot s'ha de promoure l'acció directa: Si aquest món no ens agrada, canviem-lo.

El que no m'agrada és que els partits del Govern de la Generalitat o de l'estat espanyol i altres partits poderosos, com el PSOE, s'omplin la boca en dies com aquest quan estan construïts sobre la base del masclisme institucional.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid