Mor l'escriptora, periodista i militant revolucionària Teresa Pàmies

L'escriptora, periodista i militant revolucionarà balaguerina Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) ha mort aquest dimarts a l'edat de 92 anys. Autora de novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges també va destacar pel seu compromís polític amb el comunisme, que la dugué a exiliar-se a l'Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França de l'any 1939 fins al 1971.

La seva obra és en bona mesura el testimoni viu de la Guerra Civil espanyola, de la clandestinitat i de l'exili català. Aquesta obra literària no es pot entendre al marge del seu compromís polític, que li va marcar la vida. Als escrits de Teresa Pàmies s'hi troben, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del compromís polític.

Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pàmies va escriure una obra prolífica, que compta amb el favor del públic. Entre altres títols destaquen La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970, Premi Josep Pla), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), una de les seves obres més aplaudides, hàbilment escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus fills -l'exsecretari general del PSUC Gregorio López Raimundo- forçosament clandestina en la Barcelona franquista.

A La filla del gudari (1997) mostra la soledat de la narradora protagonista, un cop els fills ja s’han fet grans i la vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975), sobre el maig francès, o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barcelona. Va escriure també llibres de viatges: Vacances aragoneses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d’un viatge (1980), Nadal a Porto (1995). També són rellevants Cròniques de comiat (2000) i Gent del meu exili (2001). Entre els seus darrers títols publicats es troben Conviure amb la mort (2003) o L’aventura d’envellir (2002).

El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2000 rep la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001. L’any 2003 va rebre el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en català. Va ser, de fet, la segona escriptora que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de les tres que l'han rebut fins ara: 21 anys després de Mercè Rodoreda i 7 anys abans de la darrera, Montserrat Abelló.

Òmnium: "Va ser una de les veus més importants de la prosa memorialista del segle XX"

Òmnium Cultural ha lamentat la mort de Pàmies als 93 anys i ha destacat la importància de l’obra que ha deixat per la cultura catalana. Segons afirma, l’escriptora "va ser una de veus més importants de la prosa memorialista del país al segle XX i es va erigir en una narradora de qualitat indiscutible en un període en què la literatura feta per dones no era habitual".

Per a l’entitat, Teresa Pàmies serà recordada també pel seu "compromís polític inalterable amb el país i amb els ideals de la justícia social". "El seu nom és doncs sinònim de fermesa. De fet, la seva és una obra extensa que relata a través de la crònica i d’un llenguatge modern períodes importants del país com ara la Guerra Civil espanyola i l'exili català", assenyala.