L’actual crisi ha afectat més a les dones, ja que abans d’esclatar aquesta ja estaven en una situació de desavantatge, patint més taxa d’inactivitat i percebent salaris més baixos. Aleshores, si les mesures dels governs per a pal·liar els efectes de la crisi només pensen en ajudes a sectors d’homes i retallen serveis com ajudes a la dependència, la situació no va sinó a empitjorar. Són les dones les que continuen patint més els efectes de la crisi, amb salaris més baixos, ocupació en precari i major taxa d’inactivitat. Per altra banda, en època de crisi la inversió en serveis públics (ho reconeixen molts economistes), és necessària per a la creació d’ocupació. La inversió, entre d’altres en educació, dependència o sanitat, que són sectors feminitzats, ajudaria incorporar al món laboral del treball remunerat a les dones. Aquesta ha estat una reivindicació feminista a la qual els governs han fet fins ara oïda sorda.
Cal ressenyar també que la supressió d’organismes i institucions encarregades de promoure la igualtat real, o de centres d’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere en diferents autonomies de l’estat és un degoteig incessant. Al País Valencià, com denuncia el manifest sindical, es deuen les nòmines al personal dels Centres d’atenció a Dones Maltractades o al personal del Torn d’Ofici i es deixa sense cobrar la renta garantida de ciutadania a quatre mil dues-centes famílies. Es retalla en partides de polítiques d’igualtat en un 12,3%. Al tancament fa mesos del Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència, s’afegeix l’intent de tancament de la Biblioteca de la Dona. Ara s’anuncia el tancament de trenta tres oficines d’ajuda a víctimes del delicte, on s’atenen casos de violència de gènere.
Aquest 8 de març sense dubtes cal que rebutgem totes les mesures d’ajustament i totes les retallades que se’ns imposen per a eixir de la crisi i que estan servint per a agreujar i multiplicar les desigualtats i l’exclusió social de moltes persones, especialment de les dones, dels majors, de les famílies monoparentals, de les dones joves. Per a deixar més desprotegides encara a les dones víctimes de maltractaments. En igualtat, ni un pas enrere.
Maria Mercè Marçal finalitza el seu poema del drap de la pols (tot un homenatge a la dona de casa) amb un “surt la guerrer vers el camp de batalla” Tota un premonició per a les dones. I per si de cas, un darrer atreviment i prec: necessitem més dones comentaristes de l’actualitat als nostres mitjans de comunicació i també a l’Informatiu.
