Des de l’esclat de la bombolla immobiliària creada a ran la liberalització del sòl pel Partit Popular i la salvatge urbanització de tot el llevant valencià i costa del sol andalusa que les màfies italianes i russes van utilitzar de rentador públic, perquè era públic i notori el que feien, l’Estat espanyol ha destruït 180.000 pimes i ha multiplicat el seu dèficit per 2, ara Espanya deu prop de 600.000 milions d’euros a administracions públiques, Bancs privats i centrals i grups d’inversors estatals i estrangers..
El que vol dir que en nom de cada ciutadà espanyol i sota l’excusa de donar-nos els serveis que ens mereixem, cada ciutadà te un deute contret sense el seu consentiment però que s’ha de tornar de mes de 12.000 € a dia d’avui.
I en que s’ha gastat el govern espanyol aquest 2.000.000 de pessetes en que ens ha endeutat per habitant i any?
8.000.000.000 d’Euros en cobrir el forat negre que el socialista Hernández Moltó, aquell del “Míreme a los ojos Sr. Mariano Rubio” va deixar en la CCM.
6.000.000.000 mes que el director designat a dit per Francisco Camps per dirigir la CAM, Modesto Crespo , ens va deixar per repartir-nos entre tots, o els 800.000.000 que la banda de cures-banquers ultra catòlics de Miguel Castillo i Santiago Gómez ens van deixar com almoina enverinada en CAJASUR.
I el més sagnant del cas és que al sacerdot Santiago Gómez, després d’ensorrar CAJASUR, el Vaticà l’ha premiat fent-lo bisbe de Sevilla, por la g. de Dios, naturalment.
Els tres pilars de la Unidad de Destino en lo Universal que és Espanya, el PSOE, el PP i la COPE, ells solets ens han obsequiat només en aquests tres casos amb quasi 15.000.000.000 d’Euros, que son 2 Bilions i mig de pessetes de dèficit.
Per molt menys del que aquí s’explica, en Mario Conde va anar a la presó per Banesto.
Aquí hem d’afegir una llarga tirallonga de obres faraòniques pensades amb el cul com la de fer aeroports sense avions, museus sense res a dins, Palaus de congressos fantasmes, trens sense passatgers i no tenim un túnel transfronterer per l’AVE perquè la UE els hi parat els peus.
A l’engreix del dèficit espanyol, també ha contribuït els centenars de casos de corrupció política coneguts com la operació “Malaya”, el cas “Pretoria”, el cas “Palau”, la trama “Gürtel” ,l’escàndol d’”Emarsa”, o el del velòdrom Palma-Arena, pressupostat en 48 milions i pel que és van pagar mes de 110, més del doble de sobrepreu, part del qual va acabar en butxaques reials.
Per tant, els que com jo, no formem part de cap d’aquests pilars sagrats d’aquesta Espanya per oblidar, ens hem de negar a pagar un dèficit que ni hem creat, ni hem consentit .
Aquest dèficit, que el pagui qui l’ha fet.
