La inauguració del Centre de Documentació dels Francesos d’Algèria al convent de Santa Clara de Perpinyà no ha estat exempt de polèmica, el que no és d’estranyar si és té en compte que aquest és un espai dedicat reivindicar la memòria de la presència colonial francesa a Algèria i la seva tasca “civilitzadora”. Aquest museu era reivindicat des de feia anys per la comunitat “pied-noir”, molt nombrosa a Catalunya Nord –i molts d’ells originaris de diferents llocs dels Països Catalans- que consideren que mig segle després del que consideren un “exili”, l’Estat francès els té oblidats. Enguany es commemora el 50è aniversari de la independència d’Algèria després d’una cruenta guerra de guerrilles brutalment reprimida i que va costar la vida –segons xifres oficials algerianes- a un milió i mig d’àrabs i amazigs.
El centre arriba, a més, després que al cementiri de la capital del Rosselló s’hi edifiqués, el 2003, una estela en memòria dels “105 afusellats i desapareguts perquè visqui l’Algèria francesa” i que sovint és centre de concentracions d’apologia del colonialisme i de grups violents d’extrema dreta com l’OAS (Organització de l’Exèrcit Secret, en les seves sigles franceses) i el 2007 un “Mur dels desapareguts” en honor als 362 morts del bàndol colonial durant la guerra dels quals mai se n’ha trobat el cos.
Contra aquesta versió, s’ha creat una plataforma que reivindica que “hi ha una altra història” formada per partits d’esquerra, moviments socials i col·lectius de “pied-noir” progressistes, segons els quals la flamant instal·lació de Santa Clara serà un “centre de nostàlgics del colonialisme” i lamenten que no hagi estat dissenyat amb criteris científics que reculli la memòria compartida per francesos i algerians.
Però paradoxalment, la cobertura als mitjans nord-catalans no s’ha centrat en aquest debat, sinó en la xiulada amb la que els nostàlgics “pied-noirs” van rebre al ministre francès de defensa, Gérard Longuet –ex-militant de l’organització d’extrema dreta Occident- al considerar que el Govern francès no reconeix “encara prou· els seus “patiments”. L’independant, en la seva edició digital, dedica un ampli reportatge al congrés estatal del Cercle algerianista –una de les principals associacions d’ex-colons- celebrat el cap de setmana a Perpinyà, on es repeteixen sense contrastar les habituals dades i arguments d’aquest col·lectiu, diferents peces sobre tots els aspectes relacionats amb la inauguració del centre, amb declaracions –altra vegada- del president del Cercle algerianista, que inclouen prèvies amb informació pràctica com la previsió del temps o les facilitats de desplaçament. En canvi la concentració opositora queda relegada a un breu. Durant tota la setmana les notícies al voltant de la polèmica es va centrar en “l’amenaça” de la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, d’assistir a la inauguració. A la resta de l’Estat francès, la cobertura dels mitjans s’ha centrat precisament en la pugna entre la UMP de Sarkozy i el FN pel vot “pied-noir”, tradicionalment molt escorat a la dreta, mentre que l’enfocament del centre de documentació ha passat totalment desapercebut.
Cap mitjà del sud de l’Albera s’ha fet ressò dels fets, excepte El Punt Avui i Vilaweb en la seva edició nord-catalana.
Però en paral·lel a la “manca de reconeixement permanent” denunciat per les associacions d’ex-colons, l’Estat francès continua sense fer una revisió històrica del seu paper colonial. Són habituals els homenatges oficials, monuments i recordatoris dels “caiguts en la defensa de França” en batalles colonials d’Àfrica, Indoxina o Oceania, que en la història oficial s’equiparen al sacrifici dels seus militars durant les guerres mundials o, fins i tot, dels resistents a l’ocupació alemanya. En canvi es corre un gruixut vel de silenci sobre les violacions sistemàtiques dels drets humans, les tortures, el bombardeig de civils o els genocidis com el perpetrat a Algèria en defensa de l’imperi colonial.
El centre arriba, a més, després que al cementiri de la capital del Rosselló s’hi edifiqués, el 2003, una estela en memòria dels “105 afusellats i desapareguts perquè visqui l’Algèria francesa” i que sovint és centre de concentracions d’apologia del colonialisme i de grups violents d’extrema dreta com l’OAS (Organització de l’Exèrcit Secret, en les seves sigles franceses) i el 2007 un “Mur dels desapareguts” en honor als 362 morts del bàndol colonial durant la guerra dels quals mai se n’ha trobat el cos.
Contra aquesta versió, s’ha creat una plataforma que reivindica que “hi ha una altra història” formada per partits d’esquerra, moviments socials i col·lectius de “pied-noir” progressistes, segons els quals la flamant instal·lació de Santa Clara serà un “centre de nostàlgics del colonialisme” i lamenten que no hagi estat dissenyat amb criteris científics que reculli la memòria compartida per francesos i algerians.
Però paradoxalment, la cobertura als mitjans nord-catalans no s’ha centrat en aquest debat, sinó en la xiulada amb la que els nostàlgics “pied-noirs” van rebre al ministre francès de defensa, Gérard Longuet –ex-militant de l’organització d’extrema dreta Occident- al considerar que el Govern francès no reconeix “encara prou· els seus “patiments”. L’independant, en la seva edició digital, dedica un ampli reportatge al congrés estatal del Cercle algerianista –una de les principals associacions d’ex-colons- celebrat el cap de setmana a Perpinyà, on es repeteixen sense contrastar les habituals dades i arguments d’aquest col·lectiu, diferents peces sobre tots els aspectes relacionats amb la inauguració del centre, amb declaracions –altra vegada- del president del Cercle algerianista, que inclouen prèvies amb informació pràctica com la previsió del temps o les facilitats de desplaçament. En canvi la concentració opositora queda relegada a un breu. Durant tota la setmana les notícies al voltant de la polèmica es va centrar en “l’amenaça” de la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, d’assistir a la inauguració. A la resta de l’Estat francès, la cobertura dels mitjans s’ha centrat precisament en la pugna entre la UMP de Sarkozy i el FN pel vot “pied-noir”, tradicionalment molt escorat a la dreta, mentre que l’enfocament del centre de documentació ha passat totalment desapercebut.
Cap mitjà del sud de l’Albera s’ha fet ressò dels fets, excepte El Punt Avui i Vilaweb en la seva edició nord-catalana.
Però en paral·lel a la “manca de reconeixement permanent” denunciat per les associacions d’ex-colons, l’Estat francès continua sense fer una revisió històrica del seu paper colonial. Són habituals els homenatges oficials, monuments i recordatoris dels “caiguts en la defensa de França” en batalles colonials d’Àfrica, Indoxina o Oceania, que en la història oficial s’equiparen al sacrifici dels seus militars durant les guerres mundials o, fins i tot, dels resistents a l’ocupació alemanya. En canvi es corre un gruixut vel de silenci sobre les violacions sistemàtiques dels drets humans, les tortures, el bombardeig de civils o els genocidis com el perpetrat a Algèria en defensa de l’imperi colonial.
