Dos articles apareguts recentment posen de nou sobre la taula el paper del magistrat Baltasar Garzón durant les detencions d'independentistes catalans el 1992. La recent inhabilitació del jutge de l'Audiència Nacional espanyola i el fet que aquest estiu farà 20 anys d'aquestes detencions ha reobert una nafra que mai havia passat a l'oblit, i que en el cas dels articles i informacions apologètiques de Garzón han passat a l'ofensiva com a reacció a la persistent denúncia que ha perseguit el jutge acusat de torturador.
Un article de Carles Bonaventura publicat al diari El Punt amb el títol “Garzón, ni oblit ni perdó” recorda que Garzón va ordenar “la nostra incomunicació en dependències de la Guàrdia Civil. Els dies que vam restar detinguts vam ser torturats. Tots nosaltres vam declarar davant seu, i amb senyals evidents d'haver estat maltractats, sense que fes absolutament res per saber l'origen de les lesions que presentàvem, algunes de les quals eren prou visibles. Molts de nosaltres vam fer esment del tracte rebut sense que el jutge ni tan sols s'immutés.”
Un article de Pere Rios a El País (paradoxalment encarregat de notícies relacionades amb els drets humans, com ara en casos d'actuacions dels Mossos antiavalots) porta a terme una defensa aferrissada de Garzón amb el títol “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure”, publicat ahir dissabte. Aquest article reprodueix el to de legitimació de les detencions de 1992 realitzada per aquest mateix diari i justifica el paper de Garzón amb fragments com “Han pasado 20 años y algunos sectores de la sociedad civil catalana y del independentismo siguen invocando esos bulos. El más extendido es que el juez Garzón, que ordenó la operación contra Terra Lliure y su entorno independentista, no investigó las denuncias de torturas”.
Rios no cita en cap moment els testimonis i la bibliografia que assenyala Garzón com el jutge torturador a l'Estat espanyol, davant del qual han passat incomptables detinguts per motius polítics incomunicats per ordre del magistrat i torturats a dependències dels cossos armats. El periodista del diari madrileny es limita a criminalitzar alguns dels detinguts que van ser condemnats posteriorment, a recordar que un metge forense va assistir els torturats o a fer desaparèixer la responsabilitat de Garzón pel fet que la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg “se hace el menor reproche a la actuación de Garzón con relación a las denuncias de malos tratos”.
