Davant la mort d'aquest personatge han sortit opinions que donen a entendre que li haguem d'agrair l'adveniment de la democràcia.
Fraga va justificar l'afusellament de Grimau. Estava al Consell de Ministres que va donar l'"enterado" per executar als joves llibertaris, jutjats en Consell de Guerra Sumaríssim, Francisco Granados Dato i Joaquim Delgado Martínez culpats d'haver posat unes bombes a Madrid. Van ser garrotats proclamant la seva innocència; investigacions posterior de Lala Gomá van demostrar que ells no eren els autors de l'atemptat contra la Direcció General de Seguretat. Ni Fraga, ni els militars que els van condemnar, mai han excusat la seva acció.
Fraga era el responsable de la policia quan, en una assemblea de treballadors dins d'una església a Vitòria, aquesta va tirar gasos per les finestres i després els va metrallar matant-ne cinc i ferint-ne més d'un centenar; la justificaió de Fraga: "La calle es mia".
A Nuremberg es va encunyar l'epítet "criminals de guerra" aplicable a aquell tirà sanguinari que va ser el general Franco i a molts dels que el van seguir en la seva revolta contra la República.
Fraga va ser quelcom pitjor, ell va ser botxí quan ja hi havia pau; per això el qualificatiu que es mereix es el "Criminal de pau".
