Els aspectes ocults de l'hotel de luxe que es vol construir al Berguedà

El multimilionari xeic àrab Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum, membre de la família Al-Maktoum, que governa els Emirats Àrabs des del 1830, va comprar tot el poble de Peguera, a l’Alt Berguedà, fa uns vuit anys per 3,6 milions d’euros amb la intenció de fer-hi un hotel. I el Govern hi ha donat llum verda amb total secretisme: la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar el Pla Especial Urbanístic de Peguera que preveu recuperar el seu nucli i l’antiga cantina per instal·lar-hi un hotel de cinc estrelles.

Segons la versió oficial, el projecte respectarà l’estructura de l’antic poble sense desvirtuar l’entorn natural. El complex turístic constarà d’un hotel, que tindrà 40 habitacions i serà de cinc estrelles amb un estil rústic però amb totes les comoditats, i la recuperació de les 22 antigues cases del poble, de les quals 16 es podran reconvertir en apartaments turístics i les altres es destinaran a serveis per al complex.

El cas és que però que el projecte ha portat un grup de berguedans a intentar proposar alternatives i preservar el territori a través de la plataforma Salvem Peguera, que avisa que els rius, la muntanya i la fauna estan en perill.

Efectes negatius que s’han ocultat

En un article publicat a Llibertat.cat, el biòleg berguedà Marc Vizcano, autor de l’estudi “Antecedents i característiques ambientals i socials de la Vall de Peguera i descripció i avaluació de l’impacte del projecte del Pla Especial de Peguera”, denuncia la total absència de procés participatiu que hi ha hagut al voltant d’aquest projecte i enumera “els efectes negatius que s’han amagat”:

- El projecte es desenvolupa enmig d’una zona catalogada amb dues figures de protecció ambiental: el PEIN Serra d’Ensija – Rasos de Peguera i la Xarxa Natura 2000 Prepirineu Central Català, on hi ha paisatges singulars i espècies en perill d’extinció. Vizcano es mostra clar: “La preservació d’aquestes espècies en aquest indret no és compatible amb el desenvolupament del projecte”.
- El projecte contradiu tots els punts de la carta del Paisatge del Berguedà, signada entre altres pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Fígols.
- Urbanísticament els apartaments situats a les antigues cases poden tenir una planta de superfície 70% més gran que l’original.
- S’edificarà una pista d’aterratge d’helicòpters, un aparcament subterrani de dues plantes de 1000 m2 cadascuna, dues pistes de tennis, una piscina, dipòsits d’aigua, una planta de depuració de l’aigua residual, una planta de biomassa, transformadors d’energia i una densa xarxa de vials asfaltats. En total es perdran mes de 4.800.000 m2 de sòl ramader.
- Augmentaran els sorolls, les males olors, la contaminació del sòl i l’aigua i la contaminació lumínica a causa del funcionament dels equipaments i les moltes activitats d’oci previstes, el compostador, la planta de biomassa i la depuradora d’aigua, situada a la mateixa Vall de Peguera. “Els valors paisatgístics i naturals es perdran”, afirma l’estudiós.
- Hi haurà una sobreexplotació de l’aigua, ja que el consum previst en moltes ocasions serà superior a l’abastiment d’aigua, que s’efectuarà des de la Font de cal Coix.

“Les conseqüències seran irreversibles”

Tot plegat porta Vizcano a concloure que la Vall de Peguera, que és una zona oberta que actua de corredor biològic entre grans masses forestals i on s’alimenten la majoria d’espècies que habiten l’entorn, “perdrà irreversiblement aquesta funció ecològica i les activitats d’oci intensives afectaran la flora i fauna de l’entorn de la vall”.

Vizcano, que també és militant de la CUP, explica que cap administració -local o comarcal- no ha qüestionat el projecte i reclama que la població del Berguedà tingui més informació del que passa al seu territori ja que “si aquestes actuacions es duen a terme, les conseqüències negatives del projecte previstes seran irreversibles. En aquest sentit, exigeix a les administracions públiques “molta més informació pública, debat i atorgar la capacitat de participar a la gent de la comarca, que som qui en pagarem les conseqüències”.