El Govern aprova la llei de consultes quan ja se n'han celebrat 554

El govern català ha aprovat el Projecte de llei de consultes populars després que ja se n'hagin celebrat 554. El moviment de les consultes va treballar des de la base i sense suport del poder polític per organitzar-se arreu del Principat i aconseguir convocar més de mig miler de plebiscits per consultar la ciutadania sobre la independència de la nació catalana. Ara, l'executiu català no només no promou una llei per convocar referèndums vinculants, sinó que fa un pas enrere i se sotmet de nou a la legalitat espanyola per aprovar una llei que li permeti celebrar una consulta no vinculant sobre el pacte fiscal, no sobre la independència.

De la independència al pacte fiscal

En aquest sentit, el Govern pretén iniciar amb aquesta llei "el camí cap a la transició nacional de Catalunya, amb el pacte fiscal com a primera estació” deixant així la porta oberta a consultar sobre la independència. Obvia però, que 554 poblacions, entre les quals la capital, Barcelona, ja han arribat a aquesta meta amb un notable èxit de participació -fent-se des de la base i sense mitjans- i amb clares victòries del sí. El govern de CiU vol retrocedir, doncs, per consultar sobre el pacte fiscal.

La proposta del Govern estableix que les consultes es faran sense utilitzar la via del referèndum, motiu pel qual no serà necessària l’autorització prèvia de l’Estat perquè es respecta la Constitució, que nega el dret a decidir del poble català. Així ho va explicar ahir el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu. La voluntat del Govern és que la nova llei pugui ser aprovada pel Parlament abans de l’estiu. 

Cenyir-se a la legalitat espanyola
 
Homs va explicar que aquest cop el Govern ha intentat cenyir-se més a les lleis espanyoles i en aquest sentit s’ha mostrat convençut que aquesta nova llei no serà recorreguda al Tribunal Constitucional, contràriament al que ha succeït amb la normativa de consultes aprovada en la legislatura anterior, perquè desplega l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, “un article que ha passat el filtre del Tribunal Constitucional”, amb la seva màxima potencialitat jurídica en aquesta matèria. Homs ho va admetre: “La proposta que fa el Govern té en compte la jurisprudència del Tribunal Constitucional tant pel que fa a la consulta que va intentar promoure Ibarretxe, com per la sentència de l’Estatut del juny de 2010, que va fer una identificació més precisa de quins són els límits i l’abast de la competència exclusiva que tenim per regular la convocatòria de consultes populars”.
 
La convocatòria de consulta popular en l’àmbit competencial de la Generalitat correspon al president de la Generalitat, mentre que en l’àmbit de les competències locals, correspon a l’alcalde o president de l’entitat local. També es pot demanar a instàncies d’una comissió promotora formada per tres persones físiques o per alguna entitat jurídica, com poden ser les associacions no lucratives, les organitzacions socials i professionals i els sindicats i col·legis oficials, que acreditin l’interès general de la seva iniciativa mitjançant un nombre mínim de signatures que, en el cas d’una consulta popular en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, hauran de ser un mínim de 50.000.
 
Podran votar en aquestes consultes les persones més grans de 18 anys que no estiguin privades dels drets polítics, ja siguin de nacionalitat espanyola o  ciutadans de la Unió Europea, d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya. La nova normativa també preveu la votació presencial, per correu i la utilització dels mitjans electrònics, segons els tipus de consulta, en els termes establerts reglamentàriament, i sempre que es respectin els principis generals de democràcia i participació.