Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Què significa la llei Òmnibus?

És el desmantellament de tots els avenços i millores que han aconseguit les diferents lluites popular al llarg dels anys. La coneguda com a llei Òmnibus que el Govern ha donat a conèixer passades les eleccions municipals és un Avantprojecte de Llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica [pdf] que sota aquest nom pretén aprimar la legislació i eliminar la protecció pel que respecta a un total de 90 lleis.

Els objectius que persegueix són aprimar la legislació, facilitar la competitivitat i productivitat en l’àmbit econòmic, la racionalització administrativa i donar cabuda a aquelles iniciatives legislatives que preveuen limitades modificacions en l'articulat i que, per tant, comportarien un cost sobreafegit en el volum de tramitació parlamentària.

07/06/2011 14:04

Un dels objectius d’aquesta legislatura és no només la racionalització administrativa sinó també la reactivació i l’impuls de l’activitat econòmica segons una política de contenció, tenint especial consideració en la revisió i actualització d’alguns aspectes de l’estructura del teixit productiu, la qual cosa comporta la modificació de normes relatives a l’àmbit agrari, industrial, cultural, comercial, turístic, etc.

D'altra banda, reordena alguns aspectes de la normativa catalana que, afectada per la normativa estatal i comunitària, ha patit una proliferació de normes que comporta també la superposició d’òrgans o funcions.

Poc temps d'informació pública malgrat comportar 90 modificacions legislatives

La Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica permet que en una sola norma es puguin dur a terme un total de 90 modificacions legislatives singulars i individualitzades, fet que provoca que molts ajustos passin més desapercebuts que si es modifiquessin per si sols. Pel Govern, això facilita la celeritat en la tramitació i, per tant, l’adopció de les mesures, de manera que la població en patirà els efectes sense quasi haver-ne notat el procés. Es pretén doncs facilitar l'aprovació de la mesura i evitar-ne l'oposició deixant poc temps per a la informació pública. Tant és així que el termini per poder examinar l'avantprojecte i formular les al·legacions que es consideri oportunes havia d'acabar el dia 9 de juny però s'ha decidit allargar 15 dies ja que arran de les crítiques s'ha canviat de règim urgent a oridinari. Les al·legacions es poden adreçar per escrit al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya o per mitjans electrònics a l’adreça gbjuridic.presidencia@gencat.cat.

El Departament de Presidència va sotmetre l'avantprojecte a informació pública el passat 26 de maig amb caràcter urgent. La reforma va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) l'1 de juny i disposa de només set dies hàbils d'informació pública.

Els responsables de les àrees afectades no entenen ni comparteixen la falta de diàleg ni de debat que hi ha hagut amb el departament, fins al punt que ni tan sols se'ls va informar de la publicació de la mesura. La Generalitat tampoc no va informar els mitjans d'aquest avantprojecte.

Àmbits que afecta

La Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica afecta un elevat nombre de normes ja que els objectius fixats no abasten una sola matèria competència d’un departament, sinó al contrari. Les normes afectades es refereixen els àmbits d’ensenyament, economia, salut, seguretat, polítiques socials i familiars, salut, política territorial i dret civil; així com els àmbits que conformen el nostre teixit productiu: agricultura, ramaderia i pesca, sector forestal, indústria, comerç, turisme i cultura. La Llei comportarà la derogació de 8 normes de rang legal, entre d’altres: Llei 10/1981, de 2 de desembre, de creació de l’institut Català de Serveis a la Joventut; Llei 6/2008, de 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; Llei 2/1990, de 8 de gener, de L’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil ; Llei 23/1984, de 28 de novembre, del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions. Igualment es modificaran aproximadament 70 normes de rang legal per tal d’assolir els objectius referits a l’apartat I d’aquesta memòria.

Patrimoni

Es reestructuren diverses entitats del sector públic i en alguns supòsits es creen òrgans o entitats que engloben funcions que fins al moment realitzaven dos o tres òrgans o entitats, com per exemple l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es configura com una entitat pública subjecta a dret privat, l’objecte de la qual serà gestionar els equipaments relacionats amb el patrimoni cultural de la Generalitat (Museu d’Arqueologia, Museu de la Ciència i de la Tècnica, Museu d’Història de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional, etc.).

La creació d’aquest ens es compensa amb la supressió de tres entitats autònomes que ara gestionen equipaments que assumirà l’Agència (concretament, les entitats autònomes del Museu d’Arqueologia, el Museu de la Ciència i de la Tècnica i la Biblioteca de Catalunya). El personal de l’Agència serà laboral, excepte el que hagi de ser funcionari per estar vinculat a l’exercici de potestats públiques.

Cultura

En l'àmbit de la cultura l'avantprojecte de llei afecta de manera substancial institucions històriques, que passarien de ser una entitat autònoma a deixar de tenir entitat jurídica pròpia. Això passaria amb la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC), l'Arxiu Nacional de Catalunya, el CoNCA, la Institució de les Lletres Catalanes i alguns museus.

Sanitat

L'Avantprojecte de llei inclou una modificació molt significativa de la llei d'assistència sanitària. El govern vol demanar un mínim de sis mesos d'empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret la cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut.

L'actual norma sanitària (pdf), aprovada el 2010, assenyala com a titulars del dret a aquesta assistència sanitària pública "les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut" (article 2; apartat2).

La Generalitat proposa ara en l'article 329 de l'avantprojecte en l'anomenada llei òmnibus de substituir el redactat d'aquest apartat per un altre que diu que són titulars de l'assistència sanitària "les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya amb una antiguitat mínima de sis mesos, que acreditin que no tenen accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d'una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut".

Aquesta modificació afectaria bàsicament els immigrants no comunitaris que acabessin d'arribar a Catalunya, car els altres punts de la llei que no es modifiquen garanteixen l'accés a l'assistència sanitària als ciutadans de tot l'estat espanyol i als de la resta de la Unió Europea.

Comunicació

El govern preveu aprimar el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de dotze a cinc membres, segons consta en l'avantprojecte de llei. A més, la figura del director general queda substituïda per la d'un gerent, però es manté la presidència.

Títol I:  Simplificació administrativa i de caràcter normatiu

- Àmbit agroambiental: S'afegeix un nou apartat a la llei corresponent pel qual es permet la circulació motoritzada pels boscos, les pistes i els camins delimitats en xarxes o itineraris establerts pel Departament competent en matèria de medi natural.

 

Títol II: Agilitat i reestructuració administrativa

Títol III: Promoció econòmica

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid