Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Una de les preses del 4F se suïcida després de sis mesos a la presó

Patricia Heras, una de les cinc condemnades a presó com a conseqüència dels incidents del 2006 a Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va ser greument ferit després del desallotjament d'un local, va decidir suicidar-se ahir dimecres. Empresonada des de feia sis mesos a Wad Ras en tercer grau, Heras havia defensat sempre la seva innocència.

Pel Setmanari Directa, que apunta directament a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, Heras ha estat una víctima "d'una obsessiva i embogida persecució política" i considera que "es va fonamentar en la pura revenja i en la barra lliure repressiva".

27/04/2011 13:00 Drets i Llibertats

Heras havia explicat al seu bloc la seva versió dels fets, contrària a l'acceptada pel tribunal. Al bloc explica que després de tres anys d'espera l'Audiència Provincial de Barcelona la va condemnar l'any 2008 a ella i a un company a tres anys de presó per un suposat atemptat contra l'autoritat consistent a llançar una tanca de metall contra un agent de la llei, ferint-li la cama. Segons Heras, la tanca mai va aparèixer i ells mai van ser al lloc dels fets. Amb tot, l'agent va patir una agressió més greu que el va deixar tetraplègic però del qual no s'acusa Heras. Llavors l'exalcalde Joan Clos havia al·legat que les ferides de l'agent havien estat provocades pel llançament d'un test.

4f_indultoTot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d'això sinó del posterior llançament d'una tanca contra la policia que li va provocar un blau a la cama, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva. Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.

 {youtube}u6FmkvgLRi4{/youtube}

{vimeo}9269361{/vimeo}

Rànquings
  1. Avui la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines ha penjat 3 pancartes a 3 empreses patrones de la Fundación Princesa de Girona
  2. Empordà Dempeus crida a mobilitzar-se el 14 de juny a Figueres en defensa del territori
  3. Crònica d’una mort anunciada
  4. Marxa sobre Montserrat per plantar cara a la monarquia espanyola
  5. La Coordinadora Antimonàrquica convoca una manifestació per mostrar el rebuig a l'obligació de penjar el retrat del Rei
  6. El Delta del Llobregat, un paradís amenaçat
  7. "Tan fàcil com posar un filtre verd"
  8. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convida a cremar la fotografia de Felip VI a les fogueres de Sant Joan
  9. El futur no aterra amb més avions
  10. El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans denuncia l’espoli de les obres de Sixena i exigeix que romanguin al MNAC
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid