Tot just acabem d'encetar el febrer, un mes força ensopit en termes econòmics i d'ocupació, i les esperances de molts gironins i gironines de trobar una nova feina a hores d'ara s'esvaeixen com el fum. Malauradament, la crisi econòmica que patim no fa més que aguditzar les coses; si en els temps de vaques grasses ja era complicat trobar una ocupació digne i ben remunerada, ara tenim l'agreujant afegit d'una crisi econòmica que destrueix llocs de treball cada dia, fa augmentar l'atur i la precarietat de col·lectius cada cop més nombrosos.
Aquesta crisi econòmica té uns efectes ben palpables; més enllà d'anàlisis econòmiques i socials només cal donar un cop d'ull en alguns carrers de la ciutat per copsar sobre el terreny quina és la situació. Ahir a la tarda vaig aprofitar per anar al barri de Sant Ponç a fer unes gestions i en pocs minuts vaig comptar unes 5 persones que demanaven almoina a prop d'un centre comercial.
Aquest és un tema que com a gironí i com a treballador em té amoïnat. Espero que l'equip de govern de la ciutat s'hi esmerci a fons, sigui com sigui hem de pal·liar els efectes d'aquesta crisi econòmica que està tenint efectes tràgics per a moltes persones treballadores i sobretot pels col·lectius més febles.