Índex:
0. Presentació
1. Introducció històrica
2. Anàlisi dels resultats del 27 de maig
3. Recollir els fruits de la feina feta
4. Reptes de futur per a l'esquerra independentista
0. Presentació
Aquest llibret no és ni vol ser un receptari ni un manual. És ni més ni menys que un conjunt dereflexions i consideracions sobre els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig de2007, i sobre el paper de les CUP en el marc de l’esquerra independentista, debat que creiemque correspon a la militància de les CUP, però també a la del conjunt del moviment, al qualaquestes estan lligades.
Es tracta d’un document elaborat a partir de les aportacions de la militància d’Endavant queparticipa en Candidatures d’Unitat Popular d’arreu del país, i també de les reflexions que el conjuntde l’organització ha volgut posar sobre el paper per contribuir a l’anàlisi i el debat que elconjunt de l’esquerra independentista està mantenint a tots els nivells sobre l’estructuració i lestasques pendents del mateix. Amb aquest objectiu i aquesta esperança us oferim també aquesta adreçade correu electrònic (municipalisme@endavant.org) per aquells i aquelles que vulgueu fer qualsevol crítica,aportació o comentari sobre els temes que aquí es plantegen.
|
En definitiva, esperem que aquest llibret sigui útil per al debat en profunditat, serè i constructiu. Un debat que tant necessita l’esquerra independentista per tal d’afrontar els nombrosos obstacles i reptes que se’ns plantegen a l’hora de construir un moviment que sigui l’autèntica expressió d’un poble que s’organitza i lluita per la seva llibertat.
I. Introducció històrica
Després de les darreres eleccions municipals tota l’esquerra independentista ha fet valoracions molt positives dels resultats obtinguts per les CUP. S’ha dit, amb raó, que es tractava de resultats històrics perquè per primera vegada,l’expressió municipal de la lluita independentista havia aconseguit representació en 7 capitals de comarca,entre d’altres bons resultats.També s’ha dit, amb raó,que els vots obtinguts i els regidors independentistes que han entrat als ajuntaments són fruit de la lluita i el treball de base dels darrers anys.
També és de bon recalcar que els resultats han situat algunes CUP en la posició de decidir – per activa o per passiva – el Govern municipal. En d’altres paraules, tan bon punt es saberen els resultats aquestes CUP s’han vist obligades a portar a la pràctica algunes de les propostes de què havien estat parlant durant la campanya. I davant la pressió a què han estat sotmeses no només per la resta de partits sinó també, en algun cas, per interessos econòmics locals, la resposta ha sorgit madura, ferma, i també coherent. Fins i tot la premsa general s’ha interessat en aquests resultats. Utilitzats en molts casos per llençar-los contra ERC i aprofitar les contradiccions que aquesta formació carrega per debilitar-la i,així,enfortir el PSOE o CiU,tant és.Des d’aquesta perspectiva,la informació que s’ha donat sobre les CUP ha estat molt superficial,i cal dir també que en alguns casos els periodistes - per anomenar-los d’alguna manera – han begut de fonts antiquades per tal d’informar-se sobre el panorama independentista,això si han volgut buscar.Per sobre de tot,però,ha dominat la interpretació segons la qual les CUP han recollit vots descontents d’ERC, producte de la pèrdua de perfil independentista d’aquest partit en el govern Montilla.Cal dir que aquesta percepció l’han promogut els mateixos dirigents d’ERC començant per Puigcercós, encara que el seu president Carod-Rovira hagi volgut treure-hi importància. Però més enllà del resultat de les CUP,de la seva resposta post-electoral,i de l’aparició puntual d’aquestes sigles en la premsa de gran abast, és necessari analitzar el perquè i el com de tot plegat perquè és l’única manera que té l’esquerra independentista de seguir avançant i de fer-ho bé. Les primeres experiències de lluita municipal en clau independentista L’aposta de l’esquerra independentista per la lluita municipal ve de lluny.En cap cas es pot analitzar els resultats de les CUP a partir d’una fotografia més o menys certera del moment actual. Les candidatures d’unitat popular sorgeixen ja amb les primeres eleccions municipals de 1979, com una fórmula electoral adoptada per múltiples organitzacions de l’esquerra de l’època,entre elles algunes de l’esquerra independentista.Per esmentar alguns casos que encara avui presenten batalla als seus municipis, a Arbúcies, per exemple, la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies,la CUPA,va sorgir del nucli local de l’Assemblea de Catalunya.A Sant Pere de Ribes, sectors veïnals i de diferents organitzacions polítiques de l’època van crear el que ara és l’Unitat Municipal 9.A partir de les segones eleccions municipals de 1983, a Ripollet, i partint de l’ex- periència militant i combativa de les associacions de veïns del poble, i d’un sindicat que lluitava en les empreses dels polígons industrials de la zona i que ja en el seu moment va rebutjar el procés d’integració al sistema de CCOO,el Col·lectiu Obrer i Popular,van crear una candidatura local homònima.Ara són Compromís per Ripollet. Però no va ser fins 1987 que un sector de l’esquerra independentista,el que en aquell moment apostava per la Política Independentista de Combat,va crear l’AMEI,l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista,partint del bagatge acumulat per alguns regidors i alcaldes (com els esmentats d’Arbúcies i de Sant Pere de Ribes) i per altres nous col·lectius de lluita municipal com els que sorgiren a alguns llocs del Maresme i d’altres comarques del Principat. En el fons,aquella primera experiència no aconseguí quallar en gran mesura per la divisió que patia en aquell moment l’esquerra independentista i per no saber combinar adequadament una doble aposta pel treball local en clau d’unitat popular i pel discurs i la pràctica agitativa dels diferents organismes independentistes,inclosa la pràctica armada de Terra Lliure.Per la seva banda,més tard també Catalunya Lliure impulsà alguns intents de lluita municipalista, que en algun cas assolí l’alcaldia,encara que fos efímerament (com a Vilamacolum, a l’Empordà). De l’aposta d’aquella època per les CUP,que després de la desfeta del 92 es reimpulsaren sota el nom d’Assemblea d’Unitat Popular,en quedaren un conjunt dispers de candidatures municipals locals (al Bages i a la Segarra, però també a Valls, per exemple). Però gran part del moviment,dels seus dos sectors,acabaria entrant a ERC,el primer a través de la maniobra de la dissolució de Terra Lliure IV Assemblea el 1991. I el segon a través dels acords municipals entre l’AUP i ERC per les municipals de 1995.Les poques candidatures que quedaren d’aquella experiència quedaren en certa manera satel·litzades per Iniciativa per Catalunya o per les seves marques blanques (Entesa Progrés Municipal, EPM) o en el millor dels casos, aïllades de la lluita independentista a nivell nacional i quedant forçats a limitar la seva activitat a la lluita institucional (casos de Ribes o Arbúcies,per esmentar els casos més coneguts). El procés de Vinaròs i l’aposta del MCAN per les CUP La mancança principal d’aquelles experiències era la seva desvinculació general, excepte en casos específics, d’un lligam real i quotidià tant amb la lluita de l’esquerra independentista a nivell nacional, com amb les dels moviments socials que en aquell moment duien a terme una dinàmica de denúncia i d’enfrontament contra les polítiques de l’estat.En bona mesura,aquest aïllament de l’esquerra independentista començà a trencar-se a partir de l’onada de lluites que s’inicià durant la segona meitat dels 90 i que s’allargà fins la derrota del PP en les eleccions de març de 2004.Aquella onada de lluites, amb un cert protagonisme de nous organismes independentistes com la Plataforma per la Unitat d’Acció o Alternativa Estel en el camp estudiantil i també d’altres que ja existien però que s’anaren renovant com Maulets,que culminà amb èxit un procés d’unificació orgànica amb les Joventuts Independentistes Revolucionàries, comportà la renovació de tot el panorama de moviments socials rupturistes arreu dels Països Catalans,en especial al Principat, amb l’extensió d’una renovada esquerra independentista amb les seves noves organitzacions i casals, i amb un augment de la seva incidència social gràcies a la seva participació en campanyes de denúncia i mobilització organitzades per la mateixa esquerra independentista o per altres sectors del teixit social català. És en aquest context en què es produeix la renovada aposta per la lluita municipal per part de l’esquerra independentista, pel conjunt d’organitzacions que dinamitzen el Moviment Català d’Alliberament Nacional.Primer cal esmentar el manifest signat per regidors i militants de candidatures municipals,"L’esquerra independentista i l’acció municipal".Però és fonamentalment a partir del Procés de Vinaròs, que s’estengué entre l’any 2000 i el 2001, que es fa pública l’aposta conjunta de les principals organitzacions independentistes (Endavant, MDT i Maulets en aquell moment) per la renovada AMEI i per les CUP. Producte d’aquesta aposta unitària,d’aquest creixement sostingut per part del conjunt d’organismes del MCAN – que donà lloc a la creació d’una nova organització de joves,la CAJEI,d’un nou sindicat d’estudiants,el SEPC,que en aquell moment estava en procés d’unificació,i d’importants iniciatives de comunicació popular com L’Accent, – i producte també de la seva major incidència en les diferents realitats locals,les eleccions de 2003 veieren com una nova generació de CUP sorgien en diferents punts del territori i s’unien a altres que havien sobreviscut de l’època anterior. Els esperançadors resultats obtinguts en alguns casos com Vilafranca o Valls, que obtingueren representació,o Mataró,Vic i Manresa,que s’hi van trobar a prop,van obrir les portes a les darreres eleccions de 2007,en què una nova remesa de CUP,la majoria d’elles,sorgides de realitats organitzatives consolidades en el nivell local, s’han afegit al combat municipalista. Aquest treball pretén posar alguns elements de reflexió sobre la taula que ajudin al lector a fer la seva pròpia interpretació dels fets.I plantejar possibles vies d’actuació.Ens cal pensar molt i pensar bé perquè aquests propers anys es decidiran moltes coses, i serà la gent que forma el moviment qui les haurà de decidir.
II. Anàlisi dels resultats del 27 de maig
El suport absolut obtingut
Comptant les candidatures presentades sota les sigles CUP, a més de les coalicions amb els Verds a Badalona i a Granollers,la Unitat Municipal 9 de Sant Pere de Ribes i Nosaltres Som – Assemblea d’Unitat Popular de Tarragona, en total s’han obtingut 22.332 vots sobre un cens total de 1.091.660 votants, que suposen el 2,04% sobre el cens i el 3,99% sobre els votants totals i una quantitat gens menyspreable de 26 regidors en un total de 36 municipis. Aquest és un recompte.N’hi ha d’altres de possibles,per la varietat de candidatures municipals que s’han presentat arreu del territori amb diferents graus de vinculació al projecte municipal independentista.En aquest cas,excloem les Candidatures Alternatives del Vallès malgrat que les CUP d’aquella comarca participen d’aquest projecte. D’aquests números generals es deriven diverses reflexions contradictòries.D’una banda,es tracta d’uns resultats considerables: pràcticament el 4% dels vots allà on les CUP s’han presentat, tenint en compte la migradesa de mitjans de què disposen les CUP i l’esquerra independentista en el seu conjunt. Aquests números reflecteixen un suport popular relativament important. Però també se’n deriva una altra lectura,no menys important,que no amaga que les CUP tenen una implantació territorial molt poc homogènia i molt concentrada: aquests 36 municipis representen menys del 10% del total de la població amb dret a vot del conjunt dels Països Catalans. I en relació al número total de municipis catalans aquest percentatge es redueix al 2%. També cal tenir en compte que el sol fet d’obtenir representació, més enllà de les conseqüències polítiques immediates,no assegura res per al futur.Entre els resultats ens trobem amb casos en què s’ha obtingut representació amb suports absoluts inferiors al 5% i fins i tot al 3%. Els vots que, amb les circumstàncies de les eleccions municipals d’enguany, han permès obtenir representació, haurien pogut deixar algunes candidatures fora de l’ajuntament amb una participació superior. I ningú no pot descartar que això pugui succeir. Això fa obligatori una anàlisi acurada i realista per cada cas.Aquí ens limitarem a ressaltar-ne alguns trets que ens semblen importants. Uns resultats condicionats per l’abstenció Casos com els de Manresa,Mataró,Vilanova o Molins de Rei són bones proves que si bé les CUP han fet una bona feina de recollida de suports que a més ha obtingut el premi de la representació dins dels respectius consistoris,podria no haver estat així amb una participació superior. I això tenint en compte que l’abstenció ha superat rècords històrics en aquestes poblacions,arribant fins al 53,8% a Mataró, superant també el 50% a Manresa, i apropant-s’hi molt tant a Vilanova (més del 49%) com a Molins (al voltant del 45%).Per contra,en municipis petits com Biosca,Barxeta o la Vansa i Fòrnols,percentatges de vots absolut de fins el 22 % no han tingut com a premi l’entrada a l’Ajuntament. Aquest fenomen afecta especialment les ciutats de més de 50.000 habitants: a Manresa i Mataró,s’ha obtingut representació,però el vot respecte el cens és del 2,93 % en el primer cas i del 2,52 % en el segon.Altres casos destacables han estat els de Sant Cugat del Vallès i les capitals de província Girona i Lleida. En tots tres casos les CUP s’han quedat lluny d’obtenir representació,però els vots obtinguts indiquen una incipient base de suport social als seus plantejaments.En el cas de Girona cal destacar que s’ha obtingut gairebé tres vegades més vots que el 2003.A Badalona i Terrassa, on l’abstenció també ha arribat a uns nivells històrics, la feina feta es tradueix en un cert suport relatiu pel què fa a la relació entre els vots obtinguts i el total de votants.Però si es treu el factor de "correcció" de l’abstenció el suport es redueix i no arriba a l’1% del total del cens electoral. En definitiva,els resultats obtinguts en les ciutats de més de 50 mil habitants és de 9.284 vots obtinguts, que representen l’1,22% respecte el cens electoral i el 2,51% respecte els votants. Malgrat que s’ha aconseguit entrar per primera vegada amb un regidor en una ciutat amb més de 100 mil habitants,les grans ciutats continuen oposant moltes dificultats al treball militant de base.
Pel què fa a les ciutats d’entre 15 i 50 mil habitants,les 9 candidatures presentades han obtingut uns resultats mitjos esperançadors. A banda que la UM9 de Sant Pere de Ribes continua resistint com a segona força del municipi,malgrat que ICV i ERC,que tradicionalment no havien presentat llistes, sí́ ho han fet aquesta vegada, cal destacar l’entrada de regidors de l’esquerra independentista per primera vegada en consistoris com els de Vic (on s’ha doblat vots respecte les últimes municipals), Vilanova i la Geltrú o Molins de Rei; el creixement de la CUP de Vilafranca, convertint-se en tercera i decisiva força del municipi, i la de Valls, que per tercera comtesa electoral consecutiva, ha guanyat vots malgrat el descens en la participació. A Martorell la CUP s’ha quedat a les portes del 5 % (en realitat,un 2,62 % del cens),mentre que a Pineda de Mar i a Granollers,les candidatures presentades s’han quedat més lluny. En general es pot dir que l’abstenció ha afavorit els vots obtinguts per les candidatures independentistes, sobretot en els casos de Vilanova i la Geltrú o de Molins de Rei (en què els vots assolits no arriben al 3 % del cens), però en certa manera, també a Sant Pere de Ribes i a Vic. En tots aquests casos,una major participació – és clar que sempre comptant amb el pitjor supòsit en què això no suposés més vots per les CUP – hagués anat en perjudici de la representació obtinguda. Els resultats globals en aquest grup de municipis, però, és força encoratjador, ja que els 8.432 vots obtinguts representen el 3,63 % del cens total i el 6,65 % dels votants.
Pel que fa a les poblacions d’entre 10 i 15 mil votants,destaquen Berga i Sant Celoni, que amb 2 regidors cadascuna,s’han convertit en la tercera força municipal. Es tracta de resultats força sòlids,ja que han recollit el suport d’entre el 6 i el 7 % de la població,arribant fins al 13 % dels votants a la capital del Berguedà, on es quedaren a pocs vots d’obtenir el tercer regidor. Cardedeu també s’ha revelat un nucli amb un independentisme arrelat,tot i que els vots rebuts no han arribat al 4 % del cens. A Vilassar,el suport obtingut no ha arribat (de poc) al 2 %.
Aquesta dificultat per obtenir representació en municipis petits, es veu agreujada per la fragmentació del mapa electoral, que ha estat un fenomen comú en molts municipis dels Països Catalans. Així́, a Barxeta, per exemple, el suport del 8,13% dels votants no ha permès obtenir representació en un lloc on l’abstenció ha estat del 8,26 %! Però tampoc altres localitats en què les CUP han superat el 5 % dels votants no han vist l’entrada de regidors independentistes als ajuntaments: són els casos de Navarcles (on s’han tornat a quedar a les portes de la representació per tercera vegada consecutiva) o Sant Joan de les Abadesses.Tampoc a Vilassar de Dalt s’ha obtingut representació tot i quedar-se ben a prop del 5 %.Per la seva banda,a Arenys de Munt, a Celrà, i sobretot a Capellades els resultats sí han somrigut als independentistes i han pujat del 8% dels votants,movent-se entre el 6 i el 8 % del cens.Una base electoral prou sòlida. En totes aquestes localitats l’abstenció ha rondat el 30 %,arribant fins al 40 % als tres pobles del Maresme i baixant fins al 25 % a Sant Joan de les Abadesses on, aquest cop, l’abstenció també ha jugat en contra dels independentistes.A Ripoll i a Dosrius, en canvi, el baix suport obtingut ha degut obligar a una reflexió política especial, sobretot tenint en compte les relativament reduïdes dimensions dels municipis. Resumint, 1.931 vots obtinguts en aquests 10 municipis, que representen el 4,07 % del cens i el 6,31 % dels votants.
Finalment, en els pobles de menys de 1000 habitants és on més s’ha demostrat la dificultat d’obtenir representació en els consistoris petits quan s’hi presenten múltiples candidatures. Si agafem la llista i l’ordenem per suport absolut obtingut,els pobles apareixen ordenats de més petit a més gran. El sistema electoral ha jugat una mala passada a aquestes candidatures. Per això els resultats globals d’aquest conjunt (un 13,63 % del cens i un 17,84 % dels votants) només ha significat obtenir el 10 % dels representants electes.
Algunes conclusions De l’anàlisi d’aquests resultats,queda clar que cada cas és diferent,i que s’ha obtingut tot tipus de resultats (bons, no tan bons i, en alguns casos, dolents) en tot tipus de municipis (grans o petits), però també queda clar que la mida del municipis és important, perquè en general les CUP han obtingut més suport en municipis més petits.Això en relació al suport electoral. Però respecte a la traducció d’aquest suport en representació institucional, les CUP han experimentat en la seva pròpia pell com el sistema electoral afavoreix les candidatures majoritàries,sobretot quan se’n presenten moltes en un mateix municipi i,en els pobles més petits,quan l’abstenció és més baixa.La presentació de moltes candidatures en un mateix municipi ha pogut afavorir les CUP en municipis grans,on el suport obtingut ha estat menor;però l’ha perjudicat clarament en els petits.
La Taula 1, que recull les dades d’algunes de les CUP més conegudes, permet veure com en els municipis menors de 30 mil habitants, les CUP s’han mogut en percentatges de vot absolut (vot respecte el cens) superiors al 4 %, excepte en els casos de Molins de Rei i de Cardedeu. Però en els municipis de més de 40 mil habitants, i especialment, els majors de 80 mil,el suport obtingut no ha superat el 3 %,arribant com a màxim al 2,93 % de Manresa.
Tots aquests números han de motivar una reflexió política de fons que permeti: 1) no sobrevalorar l’inqüestionable èxit històric obtingut; 2) veure amb claredat els límits de les CUP i de l’esquerra independentista en general en relació a la seva implantació territorial i la seva incidència social; 3) calibrar les dificultats que oposen a la lluita política de base les grans àrees urbanes; i 4) veure les potencialitats que té un discurs sense complexes i una pràctica política alternativa i oposada als partits polítics tradicionals i als interessos econòmics als que aquests representen. III. Recollir els fruits dela feina feta
La base social de les CUP
Un element que ha condicionat la creació d’algunes de les candidatures que s’han presentat a aquestes eleccions per primera vegada,ha estat la participació de les CUP en les eleccions europees de 2004.En aquella ocasió les CUP consideraren,malgrat l’opinió contrària d’algunes candidatures importants i sense el consens del conjunt d’organitzacions polítiques de l’esquerra independentista, que presentar-se a les eleccions podria ajudar a estendre el projecte. Malgrat que el resultat electoral en sí mateix va ser molt negatiu, (poc més de 7000 vots als Països Catalans), sí es va aconseguir almenys contactar amb nous nuclis que després s’han presentat a les eleccions municipals d’enguany.Però aquesta lectura no pot oblidar en cap cas que la força de les CUP rau en la lluita municipal, i que aquesta és la base fonamental a partir de la qual aquestes poden atreure,i de fet han atret,nous suports socials i també nous militants. Un cop d’ull a la militància i a les llistes electorals de les CUP que s’han presentat a les darreres eleccions ens fa trobar gent procedent de les diferents organitzacions independentistes, però també amb gent procedent del teixit social i cultural d’aquestes viles: sindicalistes, feministes, desobedients,militants per la llengua,gent procedent de grups de defensa del territori,o membres de col·lectius que practiquen la solidaritat internacionalista;també gent provinent de la cultura popular,de les colles de castellers,de ball,de clubs esportius o d’esplais. Aquests militants i simpatitzants reuneixen diversos perfils professionals, però sobretot hi trobem treballadors joves (amb una certa formació acadèmica o tècnica), i un important col·lectiu de mestres, aturats,i estudiants en precari. Aquesta variada realitat militant ha sorgit de la maduració comuna d’una voluntat d’incidència en la política municipal.En certa manera,es pot dir que la raó de fons que ha esperonat la confluència de gent procedent de diferents àmbits i interessos,ha estat la necessitat de fer un pas més enllà de les lluites quotidianes (d’àmbit polític,social o cultural) i plantejar alternatives globals i concretes en el camp de la política municipal.Es tractava (i es tracta), no de substituir les lluites de denúncia o de dinamització social i cultural basades en l’autoorganització popular i en la desobediència, sinó de complementar-les i de potenciar-les, de donar-los una veu a dins les institucions. Producte de tot això han sorgit les llistes electorals, però sobretot els programes i els plantejaments polítics,com a elaboracions i propostes creades i discutides col·lectivament. enint en compte la més aviat migrada presència mediàtica de les CUP durant la campanya electoral,podem dir que en gran mesura els vots obtinguts en les darreres eleccions s’expliquen per la feina duta a terme durant la campanya, però sobretot, són producte de la identificació que alguns sectors populars han desenvolupat envers les campanyes,actes,celebracions i protestes que han dut a terme en els darrers anys aquesta amalgama de col·lectius,casals i organitzacions que hi ha darrera cada CUP. En d’altres paraules, la gent ha votat un programa electoral, una llista i, uns candidats. Però fonamentalment han expressat que s’identifiquen amb els que han protagonitzat les lluites d’aquests darrers anys. Una oposició a la política dels partits I és que més enllà de les qüestions relacionades amb l’estricta lluita municipal,un altre element al qual ens remet un cop d’ull a les llistes presentades per les CUP és que aquesta riquesa militant ha estat fruit de múltiples processos d’acumulació de forces de llarg abast que tenen el seu origen,en gran mesura,en tot el conjunt de col·lectius i organitzacions sorgides de l’onada de lluites que s’inicià durant la segona meitat dels 90.És al voltant d’aquesta fornada militant, que ha obert i mantingut nombrosos casals i ateneus populars,i que ha estat darrera de bona part de les lluites que durant l’últim decenni s’han produït al nostre país, que aquests nous col·lectius de lluita municipal han pres vida. Aquests processos d’acumulació de forces s’han esdevingut en general en poblacions en què l’independentisme ha tingut un paper important en la seva dinamització política i social,tant a través de les campanyes polítiques de caire general, com de lluites que han marcat l’ag
Comparteix
Rànquings
Apartats
Subscriu-te al butlletí
|
