El contracte, de 18.000 euros, s'haurà de complir en un termini de
dos mesos, o sigui que el recompte de pisos s'haurà enllestit abans de
les eleccions. En canvi, l'anàlisi dels motius pels quals els pisos
són buits quedarà a mans del pròxim regidor d'Habitatge. Palou té
previst d'entrevistar-se amb els regidors de l'oposició per
convèncer-los que val la pena acabar aquesta radiografia en cas que
arribin a governar.
Habitatge ja coneix els principals motius
pels quals hi ha pisos on no hi viu ningú, però per actuar-hi i mirar de
resoldre aquesta situació els cal fer una anàlisi acurada i saber quins
són els principals problemes de cada barri. D'entrada, Palou explica
que una de les fonts de pisos buits són els edificis que han comprat
promotores immobiliàries per tal de rehabilitar-los i revendre'ls.
La crisi ha fet que, un cop arreglats, molts no s'arribin a vendre, tot
i que els han abaixat el preu. D'altres ni tan sols no s'han arribat a
rehabilitar perquè, segons recorda Palou, a partir del 2008 els bancs
"van tallar l'aixeta dels crèdits" i les promotores varen quedar sense
finançament. Aquestes finques han quedat tapiades i buides.
També
cal comptar les cases velles que s'han degradat amb el temps i els
hereus de les quals ara no tenen doblers per fer-hi les reparacions
adients. A més, hi ha edificis vells i abandonats perquè els propietaris
moriren ja fa anys i l'hereu no els ha reclamat. És el cas d'un immoble
de Son Gotleu "buit des de fa vint anys", segons explica la regidora del Bloc.
Així mateix, hi ha els pisos que no són buits però que gairebé no es
fan servir, com les segones residències i, fins i tot, habitatges que
s'usen com si fossin magatzems. Tot plegat dibuixa un panorama en què
una ciutat que durant les darreres dècades no ha parat de créixer en
extensió té espai per tornar a créixer allà on se suposa que ja ho havia
fet. La qüestió és trobar la manera d'aprofitar-ho.
Saber
detalladament els motius pels quals hi ha pisos buits a cada barri pot
servir per promoure que es tornin a ocupar. Aquesta és la idea de Palou
que proposa, per exemple, millorar les ajudes a la rehabilitació
i apunta que la Llei de l'habitatge inclou eines que poden resultar
molt útils. Així, explica que, si un immoble es troba en massa mal
estat, l'Administració pot donar un termini màxim de dos anys per
reparar-lo i que, si no es fa, fins i tot pot obrir un concurs perquè ho
faci una empresa i després exploti l'immoble. Això vol dir que
l'empresa l'arreglaria, el llogaria i en trauria beneficis durant un
temps determinat, però els amos no en perdrien la titularitat.
En qualsevol cas, tot això només es podria fer si propietaris i empresa arribassin a un acord. A
banda d'aquestes possibilitats, Magdalena Palou explica que,
identificant els immobles de propietaris difunts que han quedat sense
hereus, per exemple, l'Administració els podria recuperar per tornar-los
al mercat.
Per abordar aquesta mena d'estratègies, caldrà acabar la radiografia, que es començarà a fer a partir de la setmana que ve. Per a la segona fase, la d'identificar els problemes concrets de cada barriada, Palou té la possibilitat de recórrer al conveni PROIB, amb el qual les administracions donen feina a aturats de llarga durada. En cap cas, però, no en sortirà cap convocatòria fins a l'abril.
Font: Diari de Balears
Per saber-ne més:
campanya conjunta per reivindicar el dret a l'habitatge digne
Més de 35.000 habitatges buits a Palma
