L'apartat 2 de l'article 128.I especifica que les'persones consumidores tenen dret a rebre en català tot tipus de documentació com ara invitacions a comprar, informació de caràcter fix, documentació contractual, reguards i factures, entre d'altres; informacions necessàries per al consum, o bé informació de tipus contractual, com ara contractes d'adhesió, contractes amb clàusules tipus o altres.
Els
diputats populars van considerar que en l'apartat 2 el precepte atorga
el dret a rebre el conjunt d'actuacions en matèria de consum en català,
però en canvi que no preveu els mateixos termes en llengua castellana.
El Consell de Garanties Estatutàries conclou que aquest apartat no es
contradiu ni amb l'Estatut ni en la Constitució ja que l'article "no
únicament no exclou el dret d'elecció d'una llengua davant de l'altra
sinó que garanteix necessàriament aquest dret en els mateixos termes,
tant per al català com per al castell".
