Fa uns anys, durant una eucaristia, un sacerdot (cristià) reusenc ridiculitzava alguns comportaments inherents a la religió musulmana. Venia a dir, cito de memòria, que “resaven amb el cul a l’aire”. Els partits polítics que promouen, ara, la prohibició d’aquest tipus de vel són els mateixos (casualment) que defensen la preeminència dels valors cristians en la nostra societat. En canvi, al llarg dels anys en què han governat han impulsat mesures covardes en termes d’igualtat de gèneres. La conseqüència: la inserció de la dona al mercat laboral ha continuat sent menor i en pitjors condicions (fins i tot quan estan més formades), les polítiques de benestar han seguit estant basades en el model de família tradicional, i els càrrecs de poder han continuat sent masculins, entre molts altres exemples.
Llavors, quins interessos estem defensant? Els de la igualtat social? O més bé els de superioritat moral d’una religió sobre una altra, com exemplificava el discurs del sacerdot? O potser tan sols es tracta d’intervenir puntualment sota la bandera de la igualtat de gèneres, amb mesures mediàtiques (i si, a més, comporten l’autoafirmació d’uns determinats valors religiosos, millor que millor) però que no posin en dubte el model d’organització social patriarcal establert?
Si el debat es limita a aquest nivell, amb nosaltres que no hi comptin. Podem prohibir l’ús del vel integral en equipaments i espais públics. Endavant, serà una mesura vistosa. Però veritablement haurem fet un pas endavant cap al progrés i la igualtat social? Deslliurades del vel integral, aquestes dones superaran la posició de submissió sota la qual participen actualment de la vida social als nostres barris i ciutats? Ens acontentem a actuar contra algunes conseqüències de la desigualtat o ens decidim a intervenir sobre les causes? En altres paraules: més enllà d’aquesta prohibició puntual, estarem segurs d’haver eradicat les altres barreres materials i simbòliques que les impedeixen assumir una posició igualitària respecte als homes?
