Crisi, precarietat, atur, reformes,
retallades... Són totes paraules a les que els i les estudiantes
malauradament s'hem acostumat a escoltar darrerament. Diuen que no bufen
bons vents per a ningú, però el cert és que la burgesia privilegiada
sembla que ni s'adona de l'huracà que colpeja a la classe treballadora. I
és en aquest context on ens preguntem: I nosaltres? Com ens afecta i,
sobretot, com podem afrontar els i les estudiantes aquesta situació?
Les
dades que hi ha sobre la taula no inciten a l'optimisme: als Països
Catalans més del 60% dels joves treballadors (menors de 25 anys) es
troba en situació d'atur tinguen o no alguna titulació acadèmica; per
als estudiants d'estudis superiors trobar feina (i més de la seua àrea)
acaba convertint-se també en una missió impossible i, sobretot, la gran
majoria dels afortunats que troben feina ho fan en condicions
d'autèntica precarietat (contractes temporals que mai saps si es
renovaran, salaris baixos, inseguretat laboral, etc.). Fins i tot dins
del mon acadèmic trobem exemples d'aquesta realitat com al món de la
recerca científica on, per culpa de la manca d’inversió de l’Estat
espanyol, s’opta per proporcionar als joves investigadors beques de pocs
mesos que es concatenen successivament amb buits al mig, i fan que els
becaris d’investigació treballen a jornada completa encara que estiguen
contractats a temps parcial. La inexistència d’una bona planificació de
les polítiques de recerca científica a llarg termini per part del Govern
espanyol es fa ben patent quan el darrer any hem sigut testimonis de
les diverses retallades (més del 20% l'any passat i es preveuen xifres
major per a aquest) que des del mateix Govern espanyol s’han fet a R+D
(Recerca i Desenvolupament), en el seu intent inútil d’eixir de la crisi
estructural del capitalisme. Tot plegat ens mostra que l'estudiantat
d'avui (treballadores i treballadors del demà) formen part d'una
generació de joves a la qual poc a poc ens han anat furtant les nostres
esperances, a la qual ens han robat el nostre futur.
Però aquest no es l'únic aspecte on el
capital colpeja l'educació. La manca d'inversió al sistema públic i
l'estratègia encoberta de degradació del sistema públic en benefici del
sector privat ens porten la precarietat al dia dels nostres centres.
Arreu dels Països Catalans podem trobar-nos amb aules sobresaturades,
falta d'escoles-bressol públiques, barracons, instal·lacions deficients,
impossibilitat d'estudiar en català, etc. Només al Pais Valencià ja hi
ha més de 30.000 estudiants obligats a estudiar dintre de barracons. En
el cas de les Universitats la situació no millora, la falta de
pressupost i material, l'endeutament ja crònic de l'administració amb
les universitats públiques, l'augment de les taxes a costa de
l'estudiantat o la nul·la inversió per tal de realitzar la reforma de
l'anomenat “Procés de Bolonya” en són exemples clar del poc interès del
capitalisme en una educació universal. De la mateixa manera que el déu
Chronos feia amb els seus fills, el capitalisme fagocita la
socialdemocràcia (antiga subordinada seua) engolint-se amb ella tots els
drets que el moviment obrer havia esgarrapat a la burgesia durant el
darrer segle.
També hem de tenir en compte la
situació en la que queden les dones treballadores dintre d'aquesta
Reforma Laboral. Cal dir que el fet de que l´atur cobrat es calcule per
hores i no per dies en els casos de cobrament de prestacions per
desocupació parcial, fa més precàries a les persones que es troben en
aquesta situació, que normalment són dones. D´altra banda, la deixadesa
a l´hora de l´elaboració de Plans d'Igualtat per part de les empreses
com a conseqüència de la crisi, fa que la esquerda de la desigualtat
entre homes i dones a l´àmbit laboral continue obrint-se. A més no podem
perdre de vista les ja preexistents diferències salarials entre homes i
dones, eixint aquestes clarament desfavorides.
I tot en un moment de plena
transformació del sistema educatiu on la ofensiva neoliberal de
mercantilització continua colpejant fort. Les reformes d'educació
secundària desfan la democràcia als instituts dotant de tot el poder als
directors i l'administració mentre que la Universitat s'adapta a un nou
sistema (el de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior) on prioritzen
les tècniques davant dels coneixement, creant així treballadors
qualificats molt més flexibles i precaris obligats a consumir el
coneixement necessari per a la seua feina dintre del mercat que ells
mateix creen ( el dels màsters).
Tot i així des del Sindicat
d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considerem que no és moment de
caure en el desànim. Ara és moment d'organitzar-se i tornar a combatre.
Sabem que lluitant i treballant aconseguirem transformar la realitat. No
pensem patir la nova reforma laboral que ens volen imposar, així com
tampoc deixarem que segueixen colpejant l'educació pública amb més
retallades socials. És per això que fem la crida a totes i tots els
estudiants de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó a sortir al carrer i
unir-se a la resta de treballadores i treballadors durant la vaga del
pròxim 29 de Setembre. Perquè hui i ara hem decidit canviar el transcurs
d'aquesta història i recuperar el futur que ens estan furtant.
29-s vaga general: recuperem el nostre futur!