Per què no és notícia la vaga de fam de 7.000 presos palestins?

Israel

7.000 presos palestins en vaga de fam; això no és notícia?

A Israel, 7.000 presos palestins han començat aquest mes d'abril una vaga de fam indefinida per pressionar el servei de presons israelià per tal que millori les condicions de vida dels presoners.

Els presos mobilitzats demanen que el govern israelià cessi les humiliacions que practica contra les seves famílies i exigeixen que permetin a centenars de familiars de Cisjordània, Jerusalem est i àrabs amb ciutadania israeliana visitar els seus parents empresonats que no ho poden fer per "raons de seguretat" imposades per Israel. 

Aquesta mobilització sense precedents -7.000 persones en lluita- ha tingut un ínfim ressò als mitjans de comunicació d'ordre. Sobretot si ho comparem amb els rius de tinta que va vessar per Orlando Zapata.

L'objectiu és clar: criminalitzar el govern cubà, tal com fan amb el veneçolà per afogar així els esperits revolucionaris que preconitzen la transofomació social. Als mitjans oficials, Hugo Chávez i Fidel Castro són presentats com uns perfectes dictadors. És en aquest context que Raúl Castro va afirmar que els Estats Units són darrere de les vagues de fam. Castro va afirmar que hi ha una "gran campanya per desacreditar Cuba, organitzada, dirigida i finançada des dels centres de poder imperial dels Estats Units i Europa, hipòcritament camuflada amb la bandera dels drets humans".

Països Catalans

Per què no són notícia les tres vagues de fam d'Amadeu Caselles?

Per què la vaga de fam de 31 dies d'un estudiant acaba sent inútil?

Una societat que fos vertaderament democràtica, oberta, plural i participativa, respectuosa amb els més febles i rotunda amb els opressors no permetria que denúncies dutes a l'extrem en forma de vaga de fam passessin del tot desapercebudes quant a resultats efectius. Tal com ha passat als Països Catalans amb les vagues de fam que s'han anat duent a terme al llarg dels anys i que han resultat sent del tot infructuoses no pas per manca d'heroïcitat dels protagonistes, sinó per la poca volada democràctica dels gestors polítics i la minsa capacitat crítica de la massa social. 

Als Països Catalans, tenim l'alarmant cas de l'Amadeu Caselles, el qual va sortir de la presó el passat 9 de març després de 24 anys de presó, 8 més dels que li pertocaven, i després d'haver protagonitzat diverses vagues de fam, alguna d'elles superior als 100 dies. Tot per denunciar les condicions infrahumanes que es produeixen a les presons.

Una de les vagues de fam més populars va ser la protagonitzada pel membre del SEPC Tomàs Sayes, el qual va estar-se 31 dies sense ingerir aliments en protesta contra la privatització, mercantilització i degradació de la universitat pública. Malgrat que el ressò va ser notable, els resultats foren escassos. I és que tal com conclou ell mateix: "Avui la situació encara és més greu que l'any passat perquè ens han adoctrinat massa bé, ens han ensinistrat per no protestar, per restar immòbils malgrat considerem que estem davant d'una injustícia". 

Una altra lluita recent és la d'un grup d'immigrants del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca, que van fer una vaga de fam per protestar pels maltractaments i amenaces dels vigilants del centre. 

Argentina

Per què una vaga de fam acabada en mort, com Orlando Zapata però a Argentina, no aconsegueix el mateix ressò?

El dijous 18 de març els pavellons universitaris i de treballadors de la Unitat Penal número 9 de La Plata, a l'Argentina, van viure una vaga de fam que va desencadenar en la mort, el passat 28 de març, d'un estudiant universitari mancat de llibertat.

Des que aquests presos argentins van començar la vaga de fam, el Servei Penitenciari ha traslladat compulsivament més de trenta detinguts a diferents unitats penals per tal de desorganitzar-los. Els trasllats es realitzen de manera injustificada i sense previ avís, la qual cosa demostra que la seva única funció és castigar qui realitza aquesta forma de lluita de manera legítima. Els segreguen per desorganitzar-los i els pressionen psicològicament per cremar-los.

Andalusia

Per què no és notícia la vaga de fam de sis famílies que no poden pagar-se el menjar?

Sis persones a l'atur romanen en vaga de fam al convent de Sant Domingo de Cadis, des de finals de març, perquè els falten diners per alimentar les seves famílies. Una vaga de fam induïda, com la gran majoria de les protestes, per les conseqüències d'un capitalisme salvatge que oprimeix les immenses minories sense poder. Unes protestes que, com aquesta de Cadis, demanen moltes vegades simplement poder viure.

L'esposa d'un dels activistes de Cadis en lluita, que té un fill i ingressa 330 euros al mes quan el lloguer és de 300, es pregunta: "No entenc com poden passar aquestes coses en ple segle XXI". I conclou: "Semblem gossos abandonats". 

La muller d'un altre dels activistes té diabetis i fibromiàlgia i l'obliguen a patir perquè no pot pagar-se el tractament.

País Basc

742 presos polítics en vaga de fam i no passa res?

La persecució política al País Basc és notòria, i malgrat el ressò que adquireix, els resultats són minsos fruit de les conductes repressives de l'Estat espanyol. 

No són 7.000 com a Palestina, però al País Basc 742 presos polítics bascos van començar el mes de gener d'aquest any una vaga de fam organitzada pel Col·lectiu de Presos bascos (EPPK) en protesta contra la política de dispersió penitenciària.

"No hem d'acceptar que cap de nosaltres estigui aïllat, allunyat o dispersat. Estenem la mà i donem el nostre alè als qui estan en lluita per aquesta raó", manifestava el col·lectiu de presos en un comunicat.

Sàhara

Per què no han sortit quasi a cap mitjà els 38 presos polítics que porten un mes en vaga de fam?

Malgrat el ressò sense precedents que va aconseguir l'activista sahariana Aminatu Haidar, que va estar-se 32 dies en vaga de fam perquè no la deixaven tornar a casa seva, a Al-Aiun (Sàhara Occidental), no totes les lluites per la llibertat del poble saharià tenen tanta "sort".  

Aquest diumenge fa 31 dies que 38 presos polítics saharians van iniciar una vaga de fam indefinida en presos marroquines per demanar un judici just o l'alliberament incondicional.

La situació d'aquests presos a dia d'avui és greu i la seva vida corre perill, segons constata el Comitè Nacional per al seguiment de les condicions dels detinguts polítics sahrauís en vaga de fam dels presos marroquins (CNNAPPS).

"Els grans mitjans estableixen una veritat
adulterant amb titulars el teu voltant.
I ara al carrer en moviment anem avançant,
sempre dempeus per transformar la realitat"

I si el que fes falta fos una vaga de fam multitudinària per exigir, tan sols, democràcia?

Altres articles de L'Anàlisi:

L'Anàlisi: On era la policia mentre es venia droga al Cabanyal?

L'Anàlisi: Les corregudes de bous, en declivi?