La xifra d'aturats podria rondar el 1.450.000 arreu del país

El passat mes de març no serví tampoc per trencar la tendència de creixement del nombre de persones sense feina i se n’afegiren 11.500 més al ja de per si dramàtic compte. I, malgrat se’ns digui que cal ser optimistes, ja que s’ha moderat el ritme en què s’estén aquesta xacra, el que és veritablement sorprenent és que amb una taxa d’atur propera al 20%, la destrucció d’ocupació segueixi imparable i sense perspectives de revertir l’evolució. No valen les falses excuses de qui és incapaç de fer front a una problemàtica tan greu com aquesta.

D’aquesta manera, segons les dades del ministeri de Treball del govern espanyol, el nombre d’aturats/des a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses ja ascendeix a 1.205.751. Tanmateix, aquestes xifres tan sols comptabilitzen aquelles persones inscrites als serveis públics de recerca de feina, un tràmit que molts/es desocupats/des s’estalvien en considerar-lo inútil per trobar treball. Atenent a les diferències que normalment es donen amb les xifres de l’Enquesta de Població Activa (que comptabilitzen tota persona sense feina), i tenint en compte les més de 30.000 persones desocupades de la Catalunya Nord, la xifra d’aturats/des podria rondar els 1.450.000, arreu del país.

Es dóna el cas que l’atur s’ha reduït a les Illes Balears i Pitiüses, en especial pel que fa a la contractació per a la temporada de Setmana Santa, però en el conjunt nacional l’increment mensual ha estat de gairebé un 1% i l’acumulat anual frega el 20%. Ambdues xifres són superiors a les de l’augment del conjunt de l’Estat espanyol, que ha estat del 15,57% en un any. Queda clar, un cop més, com els Països Catalans pateixen de forma més agreujada la crisi, sense recursos ni competències per bastir un espai socioeconòmic propi i adequat.

En el següent requadre, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades:

 

 

 

Si es tenen en compte les dades per territoris, el major creixement de l’atur, durant el març, s’ha patit a Barcelona (1,6%) i a Castelló (1,47%). Tanmateix, a més de les Illes Balears i Pitiüses, l’altre territori on ha vist reduir el nombre de persones sense feina ha estat Girona (-1,58%), malgrat que a Tarragona el creixement també ha estat força baix (un 0,31%). En termes anuals, allà on s’ha incrementat més l’atur ha estat a Lleida (23,56%) i Tarragona (22,26%) i on ho ha fet en menor mesura ha estat a Alacant (17,25%) i a les Illes Balears i Pitiüses (17,26%).

Pel que fa a col·lectius, aquest mes cal destacar que, després d’uns mesos en què la taxa d’atur femenina era superior a la masculina, des d’aquest mes l’increment anual de la desocupació en les dones (19,9%) ja és també superior al dels homes (19,8%). Això és a causa que ja fa un temps que és el sector serveis (històricament feminitzat) aquell que ha pres el relleu a la construcció i la indústria com a destructor de llocs de treball. De fet, de les 167.409 noves persones amb feina anterior que durant els darrers 12 mesos s’han quedat i resten a l’atur, 111.324 estaven ocupades al sector serveis. Respecte el mes de març, 2.869 de les noves persones sense treball estaven ocupades prèviament en aquest sector, 1.546 ho estaven en el sector primari, 1.527 en la construcció, 1.065 en la indústria i la resta no tenien feina anterior.

Quant a la gent jove, el ministeri espanyol detecta 135.608 joves a l’atur, malgrat que aquesta xifra està molt distorsionada, atès que una majoria d’aquests/es no estan inscrits, en no poder percebre cap prestació, el que provoca que gairebé la meitat del jovent desocupat no consti en aquests comptes. Per la seva banda, un de cada cinc aturats/des és d’origen immigrant, segons aquestes xifres, malgrat que, altra vegada, la magnitud pot ser major, si es té en compte tot/a aquell/a nouvingut/da no inscrit/a o en situació irregular. El nombre total “oficial”, però, és el de 247.757 immigrants sense feina, arreu del país.

Finalment, cal destacar que un 86,45% dels contractes firmats arreu del país durant el mes de març són temporals i que més de 250.000 persones desocupades als Països Catalans no perceben cap tipus de prestació o subsidi de l’estat.

Veiem, doncs, com el govern central i els autonòmics es mostren incapaços de fer front a la xacra de l’atur, un objectiu que només es podrà dur a terme mitjançant un repartiment just i equitatiu del treball i la riquesa. Aquest repte, però, és inassolible en l’actual marc del pacte social i les polítiques al servei del capital i de la flexibilització del mercat laboral. El model neoliberal, especulador i centralista que ens ha dut fins aquest atzucac és en el que estan aprofundint els pactes que persegueix l’executiu central. La conseqüència per als propers mesos, doncs, és previsible: més atur i més precarietat.

 

Font: Intersindical-CSC