La CUP denuncia que això és un retrocés en les competències municipals i una retallada dels drets de la ciutadania i ho identifica amb una política de dretes i retrògrada. La CUP també valora que el major promotor de l’especulació immobiliària a Catalunya és l’Incasol i que aquesta institució no representa els interessos de la ciutadania.
Dos anys després de l’aprovació del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de
2007, de mesures urgents en matèria urbanística, bona part de les ARE
han estat paralitzades a petició dels Ajuntaments afectats o a causa de
la pressió popular contrària. En gran part de les ARE, s’ha modificat
substancialment a la baixa el nombre d’habitatges. Incasol està
retardant la creació dels consorcis que han de gestionar i tirar
endavant les ARE i encara no ha fet l’aprovació definitiva dels Plans
Directors Urbanístics del Vallès Oriental i el Penedès-Garraf. També
s’han retardat totes les previsions de construcció d’habitatge. Això
evidencia que el suposat caràcter de Mesura Urgent que justificava el
Decret era fals i no s’ajusta a la realitat. La CUP creu que tot plegat
és una evidència de la greu situació econòmica i política d’Incasol, a
causa de la crisi immobiliària i financera, que desaconsellava tirar
endavant el Decret de les ARE, i agreujada per la imputació en el cas
Pretòria del seu gerent, Emili Mas, per presumpta corrupció
urbanística. Per tot plegat, la CUP demana al Govern de la Generalitat
la retirada de les ARE.
La CUP considera que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals i que suposa la més gran vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments. Per tot plegat, les CUP ja han iniciat els tràmits per interposar un Contenciós Administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) de les Comarques Gironines i del Vallès Occidental, i n’interposarà en breu als de Ponent, Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Barcelonès, Terres de l’Ebre i Comarques Centrals. També interposarà Contenciós Administratiu als PDU del Penedès-Garraf i del Vallès Oriental, quan hi hagi l’aprovació definitiva dels mateixos.
La CUP considera que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals i que suposa la més gran vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments. Per tot plegat, les CUP ja han iniciat els tràmits per interposar un Contenciós Administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) de les Comarques Gironines i del Vallès Occidental, i n’interposarà en breu als de Ponent, Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Barcelonès, Terres de l’Ebre i Comarques Centrals. També interposarà Contenciós Administratiu als PDU del Penedès-Garraf i del Vallès Oriental, quan hi hagi l’aprovació definitiva dels mateixos.
La CUP ja va denunciar
públicament el novembre del 2008 que el Decret de mesures urgents en
matèria urbanística no donava resposta al problema d’accés d’habitatge,
sinó que era una mesura per satisfer les necessitats del capital
promotor i constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant
dècades Incasol ha anat comprant arreu del Principat.
El
Govern d’Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el Pacte
Nacional per l’Habitatge com una solució al dèficit d’habitatge
protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de
les vivendes que es construiran gaudiran d’algun tipus de cobertura
pública. S’obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades
de polítiques reals per garantir l’accés a l’habitatge, els actuals
criteris d’accés a la protecció oficial exclouen els sectors més
populars de la nostra societat; fins i tot en certs casos, el preu de
l’habitatge protegit supera el preu de mercat. Les esperades mesures
urgents en matèria d’habitatge han oblidat deliberadament les
polítiques de foment del lloguer, la rehabilitació o la recuperació
dels pisos buits. La crisi immobiliària actual és una crisi d’excés
d’oferta i ara al Principat i als Països Catalans hi sobren pisos. A
molt pocs llocs es pot assegurar que facin falta habitatges.
Les
conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a veure
amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i la
invasió de l’autonomia municipal. S’eliminen els processos de
participació ciutadana obligatoris fins ara en les qüestions de
planejament general dels municipis i es vulnera l’autonomia municipal
garantida fins ara en matèria d’ordenació urbanística, anul·lant
l’autonomia municipal pel que fa a la tasca planificadora i d’ordenació
del territori. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no
urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals
d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents
en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits,
terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar.
Les
ARE també són l’exemple més evident del model de creixement indefinit
que segueix defensant el Govern d’Entesa a Catalunya. Un model oposat
als principis de sostenibilitat i preservació del territori. Les ARE
impliquen un creixement, en nombre d’habitatges i de població,
totalment inassumible i insostenible pel país i pels municipis
afectats. Les ARE agreugen la realitat dels “barris dormitori” aïllats,
i son, doncs, una política de desnaturalització municipal i social.
Per saber-ne més:
La CUP presenta un recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de les ARES de Ponent
Llibertat.cat
La CUP presenta cinc al·legacions al Pla Director de Ponent. Llibertat.cat
Reus: Perquè diem no a l'ARE. CUP de Reus
Les CUP s'oposen frontalment a les Arees Residencials Estratègiques de la Generalitat. Llibertat.cat