Catalunya nord vol la TDT catalana
La televisió en català és
cada cop més absent i més amenaçada de
desaparició als televisors nordcatalans.
Comptem les teles en català :
TV3, Canal 33, 3/24, Canal 300, Canal 9, Punt 2, IB3, Andorra Televisió,
i prou ! En canvi, quan branquem els sistemes de tv per cable,
de tv per satèl·lit o de tv pels fornidors d'Internet,
comptem centenars de propostes de cadenes en totes les llengües
del món. A Catalunya Nord podem veure les teles locals de
Rennes, de Grenoble, de Normandia, de la “banlieue” parisenca,
podem mirar canals en xinès i Al Jezira en anglès,
canals en turc i en àrab, les 22 versions de France 3!,
etc. Que els nous sistemes de recepció de tantes teles
no deixin pas un petit lloc a 10 teles en català que existeixen
al món, és pura vergonya, i més objectivament, és
el signe claríssim d'una voluntat política de fer
desaparèixer la llengua mil·lenària d'aquest
país.
Pel passatge a la tele digital, París prepara simplement
la desaparició de la tele catalana del panorama, mentre
que les teles franceses desborden alegrament cap al sud. Tot això són
disposicions contràries a les directrius transfrontereres
i per la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea.
Davant d'aquests greus mancaments a la llibertat d'expressió i
al mínim respecte envers les llengües, cal que unes
entitats portin davant dels responsables polítics elegits
i les instàncies internacionals tots aquests disfuncionament
democràtics. Hi ha uns mínims exigibles per al català i
els seus parlants, que no és demanar cap privilegi, ni cap
condició exorbitant, sinó simplement el dret a l'existència
i, si es pot, la igualtat amb les altres llengües.
Per Catalunya Nord, cal que París atribueixi
una freqüència (digital) per crear una tele local en català (el
mateix que han atribuït a Còrsega per al cors), cal que
les altres teles catalanòfones (10 sobre els milers de cadenes
que ens arriben d'arreu del món) siguin visibles a Catalunya
Nord (via cable, tdt o ones hertzianes que circulin pels territoris
dels Països Catalans), cal que puguem veure les teles catalanes,
valencianes, andorrana i mallorquina. I tot el mateix pel que fa a
ràdios, és clar ! (a Catalunya Nord, les ràdios
en català representen l'11% de les freqüències,
les ràdios en francès el 89%, i el 44% de les freqüències
són ocupades per les 4 estacions públiques de Radio France).
|