El País emmordassa

No obstant això, dies abans d'aquests fets a Veneçuela, el govern peruà havia tancat la cadena de televisió Ràdio Orient, així com Ràdio La Veu, sense que això fos cap fet noticiable per a El País, que no va publicar una sola notícia sobre això, a tot i que fins i tot l'ONG "Reporters Sense Fronteres", tan esmentada quan d'atacar a Veneçuela i altres països es tracta, emetés un comunicat en el qual s'assegurava que la mesura responia a una "venjança política", així com que les emissores tancades complien amb tota la legalitat vigent, en un clar atac a la llibertat d'expressió al país. Recordem que Ràdio Orient va ser l'única televisora que va informar veraçment al món del que estava succeint a la província peruana del Bagua, quan el govern peruà va decidir enviar a les forces de seguretat per massacrar els indígenes que protestaven contra algunes mesures governamentals que consideraven lesives per als seus interessos.

Ni el govern veneçolà, ni els processos revolucionaris que ataquen directament els seus interessos econòmics a Amèrica Llatina són sants de la devoció d'una multinacional que, tot i controlar el principal diari espanyol i un bon nombre d'interessos mediàtics al continent sud-americà amb la manipulació informativa com a bandera principal de les seves activitat mediàtica, es considera un bon representant del que ha de ser el sa exercici del dret a la llibertat d'expressió. Ja fa molt temps que el grup PRISA confon deliberadament l'engany, la manipulació i el biaix informatiu, segons els seus propis interessos polítics i econòmics, amb la llibertat d'expressió. I no és la primera vegada que utilitza els seus mitjans i les seves manipulacions per anul lar per complet el dret a una informació objectiva dels seus lectors a tot el món, encara que mai la seva malvolença hagi estat tan persistent com contra el govern d'Hugo Chávez, un govern a l' que ha atacat de totes les maneres hagudes i per haver, fins i tot donant el 2002 cobertura legal a un cop d'estat amb un editorial que ha passat a la història negra del periodisme internacional. Després d'això ha continuat amb la seva campanya quotidiana, convertint tota informació que ve de Veneçuela en una cosa així com un part diari de guerra, amb l'atac al president veneçolà com a únic objectiu de la seva estratègia mediàtica.

La recent campanya del diari pel tema RCTV, resumida en el seu titular "Chávez talla la senyal a un canal de televisió per no emetre els seus discursos", cal enquadrar en la fugida cap endavant d'un mitjà de comunicació l'empresa base es troba en una situació econòmica lamentable i amb la vista posada en poder novament fer el seu negoci en aquells països que ara els estan vetant, que han tret els llibres de text dels seus editorials de les escoles del país, que s'han negat a donar-los qualsevol tipus de concessió en matèria de mitjans de comunicació, i que no han dubtat a denunciar davant el món els abusos i atropellaments mediàtic-mafiosos d'aquesta multinacional espanyola nascuda de les entranyes del franquisme, i el principal responsable actual, Juan Luis Cebrián, és un membre destacat del Club Bilderberg. PRISA ha deixat de ser finalment una empresa solvent. La verborrea progressista, útil en temps de bonança per captivar incauts lectors, deixa de ser-ho en un context de crisi econòmica aguda de l'empresa, amb un deute que fa por, i un panorama a mitjà termini realment descoratjador, llevat que pugui ser salvat per l'obertura de nous mercats en aquells països de parla castellana que són el principal camp d'expansió potencial del grup empresarial espanyol. Veneçuela és un d'ells.

Sobre aquest panorama, El País opera amb falsedats, mentides, manipulacions, enganys i constants crides al trencament de les lleis veneçolanes, així com a favor de la impunitat dels que efectivament les trenquen, a una mateixa vegada que silencia fets com el tancament de ràdios i televisions en aquells països els governs no posen cap trava a la seva activitat mafiós-empresarial al país en qüestió. D'aquí el diferent tractament donat al cas de RCTV en comparació amb el tracte donat al cas de Ràdio Orient al Perú. Tot un receptari antidemocràtic, un exemple manifest del que no ha de ser el periodisme imparcial i objectiu, la finalitat hauria de ser la informació i no la defensa dels seus propis interessos polítics i econòmics.

A això és, per tant, al que des del Grup PRISA diuen llibertat d'expressió: llibertat per atacar les mesures basades en la legalitat del país de qui no li permet fer negocis, i silenciar els atacs i les venjances polítiques, fins i tot les massacres , dels que ja li ho permeten (governs amics), o li han promès permetre (oposició dels països amb governs enemics). Llibertat per emmordassar la llibertat d'expressió en si mateixa. No és altra cosa el que PRISA defensa.

www.pedrohonrubia.com