Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La CUP presenta un recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de les ARES de Ponent

L’assemblea territorial de Ponent de la CUP ha presentat un recurs de reposició contra l’aprovació definitiva del pla director de les ARES de Ponent, dictada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el passat 13 de març de 2009, i que ve a aprovar les ARES projectades als municipis d’Almacelles, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Mollerussa i Tàrrega.
A partir d'aquest moment, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques té ara un termini d’un mes per resoldre el recurs i en cas que siguin desestimades les al·legacions de la CUP, s’obre la via contenciosa administrativa a la que estudiaran acudir en el seu moment. 

17/07/2009 21:56 Territori
L’acció legal s’emmarca dins la campanya que la CUP ha dut a terme en contra de les ARE, que ha consistit en difusió de cartells i tríptics a les comarques de Ponent, així com la realització de dues conferències amb arquitectes i juristes a Lleida i a Tàrrega, en entendre que les mateixes: 
 
 1.- Responen a un tipus de creixement urbanístic insostenible i a voler satisfer unes expectatives del mercat immobiliari de regeneració davant la crisi del sector, que res tenen a veure amb el dret a l’habitatge com es preconitza en el mateix pla director.  
 
2.- Violen l’autonomia municipal atès que és la Generalitat i no els municipis afectats els que dissenyen i projecten quin planejament i quins usos del sòl volen per al seu territori.  
 
3.- Impedeixen la participació ciutadana, atès que no sols no s’ha dut a terme cap mena de procés participatiu sobre els usos i planificació d’aquesta part dels municipis afectats, sinó que ni tan sols els ens locals no han tingut cap altre paper que el merament consultiu, sense que estigui previst modificar cap pla director en base a una eventual negativa del municipi d’urbanitzar part del seu territori i en els termes dictats des de la Generalitat.   
 
4.- Vulneren la distribució de poders en sostreure la iniciativa legislativa al Parlament i dipositar-la en el govern de la Generalitat, ja que l’Estatut d’Autonomia de 2006 crea la figura del Decret Llei autonòmic per al “cas d’una necessitat extraordinària i urgent” en base a la qual el govern català pot dictar una norma amb rang de llei sense delegació prèvia del Parlament, mentre que en aquest cas en no concórrer cap mena d’urgència, és clar que no existia habilitació per dictar el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre de mesures urgents en matèria urbanística, ni els plans directors urbanístics de les ARES que se’n han derivat.    
 
5.- Atorguen als equipaments públics projectats dins de les ARES un caràcter no obligacional sinó “indicatiu” per als poders públics, segons termes del propi pla director, pel que la ciutadania no podrem exigir el compliment dels compromisos adquirits en aquest sentit de construir efectivament tantes escoles o casals d’avis o poliesportius, per posar un exemple, allà on s’han assenyalat de forma tan sols “indicativa”.
 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid