I això que a la Fira (Des de 1250 per privilegi de Jaume I). D’ençà de les primeres eleccions democràtiques, la històrica senyera de Xàtiva ha format part del paisatge bulliciós i multitudinari de la Fira, donant la benvinguda al visitant en les principals entrades a la ciutat i penjada en els fanals del cèntric tram del Reial.
Continua dient Toni Cucarella al seu bloc:
Heus ací que aquests energumens del PP persegueixen, com rabiosa inquisició, tothom qui fa servir la terminologia moderna i democràtica per al nostre territori (País Valencià) i la senyera històrica de les quatre barres, argumentant que no són estatutàries, és a dir legals. Tanmateix, no tenen tants escrúpols legalistes per a embastardir l’ensenya històrica i oficial de la ciutat de Xàtiva en manipular el seu color legítim. Potser és rot o capritx de governants autoritaris, potser intolerant aversió política al roig històric de la nostra senyera, malgrat que la nostra dita popular afirme que «tot lo roig fa goig». No obstant això, als polítics del PP de Xàtiva el color roig no els fa cap goig, més aïnes oix.
El cas és que el govern del PP ha falsejat la senyera de Xàtiva. Una senyera que els testimonis històrics descriuen ben clarament en referir la simbologia de la ciutat. Com ara J.A. Estrada en un document de 1748: «Nombrola Ciudad el Rey D. Pedro IV de Aragón el año 1347, dándole por Armas tres torres y las quatro Barras Catalanas con una Vandera roxa». I també Antonio Moya (1756): «…en 1347 la hizo Ciudad D. Pedro IV, en cuyo tiempo arreglaron sus Armas y Blasones, ostentando en ellas una Fortaleza murada con tres Torres, y sobre ella un Escudete, en forma de Losange, que tiene en el ángulo superior una Vanderita Roxa, y en el centro de él las Barras Catalanas…» Aquests dos testimonis, entre d’altres, són esmentats per Joan Joan Barberà dins l’article Notes sobre la senyera de Xàtiva, publicat en el Llibre de Fira de 1981.
El cas és que el govern del PP ha falsejat la senyera de Xàtiva. Una senyera que els testimonis històrics descriuen ben clarament en referir la simbologia de la ciutat. Com ara J.A. Estrada en un document de 1748: «Nombrola Ciudad el Rey D. Pedro IV de Aragón el año 1347, dándole por Armas tres torres y las quatro Barras Catalanas con una Vandera roxa». I també Antonio Moya (1756): «…en 1347 la hizo Ciudad D. Pedro IV, en cuyo tiempo arreglaron sus Armas y Blasones, ostentando en ellas una Fortaleza murada con tres Torres, y sobre ella un Escudete, en forma de Losange, que tiene en el ángulo superior una Vanderita Roxa, y en el centro de él las Barras Catalanas…» Aquests dos testimonis, entre d’altres, són esmentats per Joan Joan Barberà dins l’article Notes sobre la senyera de Xàtiva, publicat en el Llibre de Fira de 1981.
Els polítics del PP, gentola que prové i s’alimenta dels femers ideològics més intolerants, es pensen que la història i els símbols d’un poble poden ser esmenats i eliminats per infame acord polític, i en conseqüència pretenen que la senyera històrica dels valencians i la denominació moderna i democràtica de País Valencià (de qual ara també abomina el PSOE) siga perseguida a mort, fins que se’n perda l’ús i la memòria. Però, si els convé, no els cal l’acord –digueu-li, si voleu, complicitat– amb un altre partit per a embastardir història i símbols: atès que provenen d’una tradició política basada en la imposició autoritària, sovint manipulen tot allò que els rota pels collons. Actuen així perquè es pensen que són els amos de tot, i és per aquest il·legítim convenciment que no senten respecte per res ni per ningú.
Xàtiva, doncs, no és la seua ciutat, dit en un sentit de pertinença: és seua; és a dir, en un sentit de propietat particular. I se’n consideren amos i senyors no només per a destruir-la físicament, fins i tot per a manipular els seus símbols i falsejar la seua història.
Xàtiva, doncs, no és la seua ciutat, dit en un sentit de pertinença: és seua; és a dir, en un sentit de propietat particular. I se’n consideren amos i senyors no només per a destruir-la físicament, fins i tot per a manipular els seus símbols i falsejar la seua història.
