En un article anterior havia avisat que tots els enemics de la nostra i demés llengües de l’Estat francès farien els màxims esforços per desqualificar aquest tímid projecte. I d’un poc més tenia raó ! Sort d’un Jack Lang per aprovar les esmenes a la Constitució.
M’esperava amb què uns quants socialistes, verds i comunistes votéssin a favor. Gent que vé a donar-nos lliçons a casa nostra, que es diu humanista, que es proclama defensora dels Pobles, de les Cultures, etc …, i que si l’escoltem bé ens promet per Catalunya nord (i altres regions) una lluna de mel per les nostres llengua i cultura,.com pot ser que quan se la posa al peu del canó torna al centralisme el més obtús ?
Com deia la meva àvia : « abans que obris la boca, t’he vist la llengua » i no és pas ben guapa. Altrament, dit a la moda franca « caceu el natural i torna al galop ».
A l’hora de votar, sols els que han gosat fer un petit pas endavant es mereixen consideració. Vosaltres que em llegiu fareu el que voldreu però jo sí que me’n recordaré al moment de les urnes.
Tot i així, res no ha acabat i res no és guanyat.. Cal primer que el president Sarkozy ratifiqui la Carta Europea …, després que la sotmeti al Consell Constitucional, després que per voluntat de les autoritats de govern es fassin decrets d’aplicació.
Com coneixem el món de l’ensenyament franco-francès, no dubto dels entrebancs imaginats per retardar una aplicació mínima. A nosaltres de continuar lluitant per la nostra llengua perquè no seran pas ells que ho faran. A nosaltres d’imposar els nostres desitjos i d’exigir el que és just. Som encara ben lluny d’una normalització.
