Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Carnestoltes arreu de la nació

Durant aquest dies, i espeialment el cap de setmana,  el conjunt de la nació afronta una voràgine carnavalera, carregada de disfresses, mascarades, irreverències i gresca. Un bon moment, doncs, per a subvertir una sèrie de valors així com tot tipus d’autoritat que ens toca suportar al llarg de la resta de dies l’any. Des del carnestoltes més reivindicatius com els de la Plataforma No al Pla Caufec amb Barrufet anti-especulatiu, surt del teu cau i apunta’t al sarau! o els antimonàrquics de del Casal Popular Panxampla de Tortosa o el del Casal Sageta de Foc de Tarragona, fins els meus tradicionals, com el de Solsona amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos. Això si, no cal oblidar-se de llegir "El quiosc del Carnestoltes".

02/02/2008 02:54 Cultura
Destaquem també, el de Molins de Rei amb el seu camell, el de Tarragona, amb la seva bóta, el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina.
 
Carnestoltes arreu de les comarques El carnaval, o carnestoltes, és en el que s’han convertit avui en dia les ancestrals festes paganes d’hivern, molt lligades al camp, a la producció de la terra i a que s’acosta la primavera. Amb l’arribada del catolicisme, i en contraposició a la litúrgia de la quaresma, i la penitència que aquesta suposava, el carnestoltes, que es celebra tot just abans d’aquesta, a partir del dijous gras, fou la veritable festa popular. Així doncs, el rei Carnestoltes, amb un nom provinent del llatí i que fa referència a la prohibició de menjar carn (carnus tultus, carns prohibides) a partir del dimecres cendra, és l’abanderat de la disbauxa durant els propers dies en contraposició a la vella Quaresma, que simbolitza l’oració, l’abstinència i el recolliment per a les properes set setmanes.

l’Església Catòlica, fidel a la seva filosofia, ha optat per integrar o provar de descafeïnar en la mesura del possible aquesta celebració dins dels seus rituals, si bé en determinats moments, com ara durant la dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, tot i que a vegades sense massafesta_antimonarquica-p èxit. Així doncs, encara que avui una i altra festa mantinguin relació, el cert és que el carnestoltes té una importància simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més  reaccionaris segle rere segle, i que encara avui segueixen d’alguna manera vigents, com per exemple a Valls, degut al cartell de l’edició del 2005 que fou considerat una ofensa al parodiar l’escena del “sant sopar” i retirat per odre judicial, amb espectacle inclòs per part d’un mossèn. En tot cas, enguany Valls repetirà celebració el dissabte a la vesprada.
 
Per saber-ne més:
Carnestoltes arreu de les comarques. Llibertat.cat 15.02.07   
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid