La crisi interna d'ERC no es pot entendre sense el fracàs de la via federalista i la manca d'una estratègia que vagi més enllà d'ocupar llocs en les administracions autonòmiques espanyoles, cosa que converteix aquesta força política en un clònic de CiU, una federació que arrossega, des de fa anys, una crisi com més va, més visible a causa, d'entre d'altres raons, d'una estratègia política basada fonamentalment en el projecte autonòmic.
Darrerament, sentim parlar més que mai de fulls de ruta que ens han de portar a l'autodeterminació en sectors que, o bé van beneir l'Estatut del 30 de setembre de 2005 o el de la Moncloa, o bé no es van oposar a les reformes de l'estatut de les Illes o del País Valencià. Sens dubte, cal felicitar-se que hagin vist la llum.
Ara bé, com que no oblidem anteriors renúncies, no podem estar de recordar-los com a mínim quatre coses: en primer lloc, si aquestes declaracions sobre la necessitat d'un full de ruta cap a la sobirania plena només són només una maniobra per assolir el poder a les institucions autonòmiques, la desafecció de les classes populars cap a determinades forces polítiques continuarà creixent; en segon lloc, el camí cap a l'autodeterminació és incompatible amb la legalitat dels estats opressors; en tercer lloc, aquell full de ruta ha de contemplar la totalitat de la nació, és a dir, els Països Catalans; i en quart lloc, l'autodeterminació del poble català també ha de comportar la superació d'un model econòmic i social incapaç de garantir unes condicions de vida dignes a les classes populars, com ho demostra la manca de serveis públics de qualitat que atenguin la gent gran i dependent, l'escassesa d'escoles bressol públiques, les llistes d'espera a la sanitat pública, la dificultat que tenen determinats sectors de la societat per accedir a un habitatge digne o la precarització laboral creixent, amb els seus sous baixos, els seu horaris demencials o l'augment de la jornada laboral.
Facin el que facin els sectors que han caigut finalment del cavall, d'altres, seguint l'exemple de Lluís M. Xirinacs, hem de continuar d'una manera constant i insubornable la lluita per la Llibertat, entesa no pas d'una manera fictíciament individual sinó col·lectiva. I com que la Llibertat és indivisible, tant ahir com avui, l'Esquerra Independentista continuarà fressant el camí que ens porti a l'alliberament nacional, de classe i de gènere.
Llibertat.cat 10.09.07
