Salvador Seguí i Rubinat va nèixer el 23 de desembre de 1890 a la ciutat de Lleida. Se’l va anomenar “El Noi del Sucre” perquè de jove tenia el costum de menjar-se els terrossos de sucre dels cafès.
De formació autodidacta, va destacar especialment per la seva capacitat oratòria i d’organització i la seva lucidesa política.
Fou deixeble del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia a l’Escola Moderna. Als 17 anys va ser empresonat per primer cop pel seu compromís al Sindicat de Pintors de Barcelona. El 1917 fou elegit president del Sindicat de la Construcció d’aquesta ciutat, al front del qual va organitzar una vaga general aquell mateix any.
Entre els anys 1916 i 1917 va negociar en nom de la CNT les bases pràctiques per a una acció conjunta amb el sindicat UGT. Va ser nomenat Secretari General de la CNT de Catalunya i va prendre part activa a la vaga d’agost de 1917. Al Congrés de la CNT de Cataluya de 1918 va tornar a ser escollit Secretari General i el 1922 va fer-se càrrec de la secretaria de l’organització de la CNT a nivell estatal.
Seguí va esdevenir un símbol per als treballadors catalans i un enemic per a la patronal. Per aquesta raó va patir dos atemptats dels agents de la patronal abans que els seus botxins acabessin amb la seva vida. Dies abans de l’atemptat fatal Seguí va rebre un anònim del Sindicat Lliure en què s’hi amenaçava de mort a Àngel Pestaña, Casanovas i Seguí. La tarda del 10 de març de 1923 uns pistolers l’assassinaven a trets al carrer Cadena de Barcelona, un atemptat que també va causar la mort del seu company Francesc Comes.
Per saber-ne més:
