Documentació

El meu germà, que és fred i pragmàtic però creu en les coses grans, em va dir la tardor del 2018: "No ho veus, que amb aquest pelacanyes no fareu res?". Jo vaig riure i li vaig dir que s'equivocava. Acabava de conèixer Graupera en persona, tot i que feia anys que l'escoltava a la ràdio i el trobava sempre intel·ligent i inspirador. Havia sentit el seu discurs sobre Primàries mentre era a Dinamarca i m'havia semblat brillant, i ara que havia tornat ‒un any després de l'1 d'Octubre i de tot...

No, no ens referim a aquelles interferències, entre còmiques i patètiques, que es produeixen quan un catalanoparlant poc avesat al castellà parla en aquesta llengua i hi deixa anar expressions o paraules pròpies del seu idioma però estranyes a la llengua que s'esforça a fer servir. Els valencians n'hem dit històricament espardenyades, una altra paraula que sembla que ha passat a millor vida (en rigor a la pitjor de les vides, la de l'oblit), qui sap si perquè la pressió espanyolitzadora ha...

Quan es va formular la possibilitat que els residents al Principat de Catalunya ―'residents' perquè ningú va voler entrar a parlar d'un cens raonable― triessin quin havia de ser l'estatut polític del país, va justificar-se la iniciativa en nom d'un genèric "dret a decidir". Fent-ho es pretenia evitar parlar del dret a l'autodeterminació, contra el qual de seguida s'hagués argumentat en termes legals i que, per tant, difícilment hagués servit de cobertura a cap proposta política...