L'ocupació militar per part dels feixistes significà per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la pèrdua de la mica de sobirania guanyada i l’ensorrament total de tota organització maçònica amb la destrucció de documents i incautacions de béns.
Molts maçons catalans van morir afusellats, moriren a presó o condemnats a treballs forçats o a anys de presó. Altres van escapar a l’exili, entre ells el president de la Generalitat, Josep Irla, el qual va poder salvar la vida i refer-se econòmicament gràcies a les amistats que havia fet en la indústria del suro i als contactes maçòniques. Tanmateix, recordem que els francmaçons catalans que es van quedar a França, durant uns quants anys tampoc no ho van passar gaire bé, ja que amb el decret de Vichy del 13 d’agost del 1940 es va suprimir la Francmaçoneria a l’estat francès i van començar també un seguit de detencions, d’expulsions de llocs de l’administració i d’execucions sumàries. Aquest període històric que van patir els nord-catalans i el maçons catalans del sud que s’hi van refugiar encara està per escriure, ja que és farcit de traïcions, incautacions de documentació i episodis molt foscos que fins a la fi de la Segona Guerra Mundial no van aconseguir tornar a la normalitat.
Durant vora 40 anys deixà d’haver-hi maçoneria a casa nostra. A l’Estat espanyol es va tornar a legalitzar l’orde el 2 de desembre del 1979, tot i que des de l’any 1976 ja es feien reunions clandestines de maçons a l’Acadèmia Fontanella, al carrer del mateix nom de Barcelona, fundant una llotja que es diria Catalunya i més tard es va anomenar Perseverança. Un cop recuperades les institucions de govern a partir del 1980, a poc a poc, es crearen llotges maçòniques, però d’obediència anglesa, francesa o espanyola.
La Maçoneria ha sofert al llarg de la seva història, innombrables persecucions per part dels diferents totalitarismes polítics i religiosos, precisament per ésser contraris a aquests ideals. Afortunadament avui en dia a tot el món la Maçoneria és reconeguda molt positivament. Hi ha però llocs en què encara que legalment reconeguda -com a l’Estat Espanyol-, la pertinença a la maçoneria pot posar en perill la feina o el prestigi de qui declara públicament la seva condició de maçó. En u8 un estat amb una democràcia fràgil i incompleta, això es nota. Per aquest motiu a cap maçó se li prohibeix dir que ho és. El que si està vedat és revelar la pertinença d’altres sense el seu consentiment. Per tant no es pot considerar la Maçoneria com a societat “secreta” sinó com a “discreta”.
[Textos extrets del web de la lògia maçònica La Fraternitat del Vallès i del web escaire.cat]
