Plataforma per la Llengua publica avui una anàlisi de les propostes sobre llengua dels programes electorals dels partits per a aquest 12 de maig amb la voluntat d'ajudar la ciutadania a votar amb consciència lingüística. L'entitat va enviar a les candidatures amb representació parlamentària un programa amb 25 accions per fomentar la llengua perquè les incorporessin als programes, i ara ha analitzat si els partits s'han fet seves aquestes propostes: es pot constatar que són més populars les propostes per reforçar l'ensenyament del català que no pas les obligacions i els requisits lingüístics. Amb l'anàlisi i el debat electoral organitzat dijous passat, l'entitat considera que la ciutadania ja té els elements necessaris per valorar quins són els compromisos de cada partit en relació amb el català.
La principal conclusió de l'anàlisi és que ERC, Junts + Puigdemont per Catalunya i la CUP - Defensem la Terra, en aquest ordre, són els que més propostes de Plataforma per la Llengua incorporen al programa. El PSC i Comuns Sumar n'incorporen menys, el PP no n'incorpora cap i, finalment, Vox i Ciutadans expliciten que volen contrarestar moltes de les polítiques proposades per l'entitat. Per una qüestió de recursos, i tenint en compte que es presenten un total de 20 grups a les eleccions de diumenge, s'ha optat per limitar l'anàlisi als programes dels partits amb representació parlamentària. En el cas del PP, l'anàlisi s'ha basat en l'únic fulletó amb propostes (una llista d'onze punts) que l'entitat ha localitzat abans del dimecres 8 de maig.
|
Pel que fa a les propostes, la que genera més consens entre els partits és la de dotar el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) del pressupost i el personal necessaris per formar lingüísticament les persones nouvingudes. Hi coincideixen ERC, Junts, CUP, Comuns Sumar i el PSC, i fins i tot Vox diu voler "promoure la preservació, l'aprenentatge i l'ús del català" [sic]. A més, ERC, Junts, CUP i Comuns Sumar defensen garantir el dret d'opció lingüística a la justícia, i el PSC afirma que buscarà "fórmules efectives per promoure l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia".
El manteniment de la immersió lingüística a l'escola és una altra de les propostes més compartides: apareix als programes d'ERC, Junts, CUP i Comuns Sumar, i el PSC apunta que vol "preservar el consens acordat a la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari". Tot i que segons els partits impulsors del text, aquesta llei servia per defensar la immersió, per a Plataforma per la Llengua podria emparar les institucions espanyoles per introduir la vehicularitat del castellà a l'escola, atès que ja defineix el castellà com a "llengua curricular". Per la seva banda, PP i Vox advoquen, directament, per eliminar el sistema d'immersió lingüística. La quarta proposta amb més suport dels partits és la de fomentar un espai audiovisual potent i compartit arreu del domini lingüístic, garantint la reciprocitat dels mitjans de cada territori. Aquesta proposta la comparteixen ERC, Junts, CUP i Comuns Sumar mentre que Ciutadans vol que TV3 i Catalunya Ràdio tinguin programació també en castellà i Vox aposta, directament, per tancar els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Les propostes estrella de Plataforma per la Llengua, presents de manera irregular als programes Pel que fa a propostes estrella de Plataforma per la Llengua, com ara la transversalitat de les polítiques lingüístiques, la capacitació lingüística dels treballadors públics, l'aplicació del Codi de consum o la persecució de les discriminacions, l'entitat veu que es recullen als programes de manera més irregular. La voluntat que la política lingüística sigui transversal, per exemple, la recullen ERC, Junts, CUP i PSC, per bé que difereixen en la manera de dur-la a la pràctica. Per a ERC i la CUP la política lingüística ha de tenir una conselleria amb veu pròpia als consells de govern, i per a Junts i PSC ha de mantenir el seu rang de secretaria general, però passar a dependre del Departament de la Presidència. ERC, Junts i el PSC també defensen que garantiran la capacitació lingüística dels treballadors públics mentre que Vox i Ciutadans volen eliminar els requisits lingüístics existents. ERC i Junts i, en aquesta ocasió, també la CUP aposten per fer efectiu el compliment del Codi de consum de Catalunya en matèria lingüística, mentre que Vox i Ciutadans, altre cop, són partidaris d'eliminar els apartats lingüístics del Codi de consum. Junts i la CUP també expliciten que volen que les empreses beneficiàries de subvencions, licitacions i contractes públics garanteixin els serveis d'atenció i la disponibilitat del web en català. Pel que fa a les discriminacions lingüístiques, ERC i Junts són partidaris de desplegar la regulació amb un règim sancionador específic i contundent en el marc de la Llei 19/2020 d'igualtat de tracte i no-discriminació, mentre que la CUP proposa, a l'apartat d'antiracisme, de desenvolupar la llei, tot i que no ho concreta pel que fa a les discriminacions lingüístiques. Votar amb consciència lingüística i fiscalitzar els partits La guia de vot, com el debat electoral de dijous passat, s'emmarca en la campanya «Vota per la llengua», iniciada en el marc de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de l'any passat. L'entitat anima tota la ciutadania a tenir en compte les prioritats de les diferents candidatures en matèria de política lingüística a l'hora de votar aquest diumenge, 12 de maig, i alhora avisa els partits que continuarà fiscalitzant-los després de les eleccions. Serà aquest compliment al llarg del proper mandat (sigui des de l'acció de govern o des de l'oposició), i res més, el que realment demostrarà el compromís de les candidatures amb la llengua, i amb els electors. |
|
|
