La reivindicació per convertir la prefectura de la policia espanyola de Via Laietana 43 en un centre de memòria i interpretació de la repressió i la tortura continua manté la flama tot i la pluja. Aquest dimarts 3 de novembre, la Comissió de la Dignitat i la Sectorial de Persones Represaliades de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han protagonitzat una nova concentració davant l'edifici, que encara manté els usos policials. 

La mobilització ha comptat amb el testimoni de Montserrat Cervera Rodon, històrica militant feminista i antifranquista, i la participació musical de Xavier Marcos. Segons explica el periodista Jordi Panyella a El Punt Avui, malgrat la pluja, desenes de persones han mantingut la protesta per reclamar que l'edifici deixi de ser una dependència policial i esdevingui un espai de memòria, veritat i reparació.

El testimoni de Montserrat Cervera

Montserrat Cervera va militar a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i va patir la repressió franquista durant els anys setanta. Detinguda a Madrid, va passar tres anys empresonada, fet que li va impedir participar en les històriques Jornades Catalanes de la Dona de 1976, una fita en l'articulació del moviment feminista català.

Després de sortir de la presó, es va incorporar activament al moviment feminista organitzat i a la lluita antimilitarista, mantenint al llarg dels anys el compromís amb els drets de les dones, la pau i les llibertats.

La seva participació en la concentració s'inscriu en la voluntat de donar veu a les persones que van patir la repressió i preservar la memòria de les lluites antifranquistes.

Pepa Arenós, present en la memòria de Gràcia i Via Laietana

La concentració també ha tingut un record especial per a Pepa Arenós, actriu i activista traspassada el passat 25 d'octubre, que havia participat habitualment en les mobilitzacions davant la prefectura policial.

L'advocada Pilar Rebaque li ha dedicat unes paraules d'homenatge i uns versos que conviden a «fer possible utopies», en reconeixement al seu compromís amb la recuperació de la memòria i la denúncia de la impunitat.

El record d'Arenós ja havia estat present el 26 d'octubre a la plaça de la Vila de Gràcia, coincidint amb el novè aniversari de les concentracions independentistes de Gràcia Llibertat. L'actriu havia estat una de les participants habituals d'aquestes trobades, iniciades arran de la repressió de l'Octubre de 2017.

La seva implicació amb Via Laietana 43 també s'havia expressat a través del teatre. El juliol passat va dirigir una representació teatralitzada de la detenció d'Antoni Gaudí, interpretada per diversos actors durant una de les concentracions davant la prefectura.

La trajectòria artística i militant de Pepa Arenós havia estat vinculada durant dècades a la defensa de la cultura catalana, les llibertats democràtiques i el compromís social.

Un espai de memòria encara pendent

Les concentracions davant Via Laietana 43 continuen malgrat que el govern espanyol va declarar l'edifici Lloc de Memòria Democràtica el juliol passat, sense posar fi als seus usos policials.

Les entitats memorialistes consideren insuficient aquest reconeixement institucional mentre l'immoble continuï acollint dependències de la policia espanyola. Per això mantenen la reclamació que es converteixi íntegrament en un centre dedicat a explicar la repressió franquista i les tortures que s'hi van practicar.

La pròxima concentració està prevista per al 17 de novembre i inclourà una representació teatral en homenatge a Pepa Arenós.

Amb més d'un centenar de mobilitzacions, la Comissió de la Dignitat i les entitats que donen suport a la campanya mantenen una reivindicació que va més enllà del reconeixement simbòlic de l'edifici: posar fi als usos policials i convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria al servei de la ciutadania.