Serveis mínims
USTEC denuncia la doble vara de mesurar del Govern en els serveis mínims de les vagues educatives

El sindicat qüestiona que el Govern imposi serveis mínims molt més elevats en les vagues del professorat que en la vaga general de l'11 de novembre i alerta que aquesta diferència posa en qüestió el respecte al dret de vaga.

07/11/2026 Drets i Llibertats

USTEC·STEs (IAC) ha denunciat la manca de coherència del Govern de la Generalitat i del Departament d'Educació en la fixació dels serveis mínims durant les jornades de vaga. El sindicat considera que les dotacions establertes per a la vaga general de l'11 de novembre evidencien que els serveis mínims imposats en mobilitzacions educatives anteriors eren excessius i injustificats.

La diferència és significativa. Per a l'11-N, el Govern ha establert un docent per cada sis aules a infantil i primària, cap docent addicional a secundària i un 33% del personal als serveis de menjador i activitats complementàries.

En canvi, durant la vaga educativa del passat 8 de setembre, els serveis mínims van ser considerablement superiors: un docent per cada tres aules, també a secundària, i un 50% del personal als serveis de menjador i lleure educatiu.

Aquesta disparitat ha portat el sindicat a qüestionar els criteris utilitzats pel Govern. «Si amb uns serveis mínims més baixos es poden garantir les necessitats essencials de l'alumnat, per quin motiu durant les vagues educatives s'imposen uns percentatges de cobertura molt més elevats?», ha preguntat Iolanda Segura, portaveu d'USTEC.

Segons el sindicat, aquesta diferència posa en qüestió la proporcionalitat dels serveis mínims decretats en les vagues educatives i reforça la denúncia que s'han utilitzat per limitar la capacitat de mobilització del professorat.

«El Govern no pot aplicar criteris diferents segons el context de la mobilització», ha advertit Segura, que considera que els serveis mínims imposats anteriorment han estat abusius i han restringit injustificadament l'exercici del dret de vaga.

USTEC·STEs (IAC) reclama que l'establiment dels serveis mínims respongui a criteris objectius, coherents i proporcionats, i exigeix que es garanteixi plenament el dret de vaga de les treballadores i els treballadors de l'educació.

La denúncia situa novament al centre del debat els límits de la intervenció de l'Administració en els conflictes laborals i la necessitat que els serveis mínims garanteixin les necessitats essencials sense convertir-se en un instrument per afeblir les mobilitzacions.